L'Estany
d'Ivars i Vila-Sana es troba situat a la comarca del Pla d'Urgell. Es
tracta de l'estany interior més gran de Catalunya en quant a dimensions.
L'estany es va recuperar l'any 2005 després de la seva dessecació l'any
1951. Ens trobem davant d'una llacuna d'aigua dolça, una important zona
humida, tot i que el seu origen és endorreic.
La
superfície lacustre és de 126 ha, amb 30 ha més de zona natural
perifèrica i 10 ha de zona de tractament especial. La seva longitud és
de 2.142 m i l'amplada màxima arriba a 730 m. La profunditat màxima és
de 3,95 m, tot i que la mitjana és aproximadament d'un metre de
profunditat. Les aigües provenen del Canal d'Urgell per després drenar a
un afluent del riu Corb. El perímetre de l'Estany d'Ivars ronda els 6
km, la major part dels quals formen itineraris turístics.
L'Estany
d'Ivars i Vila-Sana és un paradís ornitològic, ric en fauna i flora
característica de les zones humides. Compta amb la presència de 241
espècies de vertebrats, repartides en 29 de mamífers, 201 d'aus, 6 de
rèptils, 5 d'amfibis i 5 de peixos. D'entre les espècies d'aus les
principals són les pertanyents a les famílies dels limícoles, els
anàtids, els ardeids, les passeriformes, els fringíl·lids i les
rapinyaires.
Per
a poder gaudir d'aquesta gran riquesa de biodiversitat, l'espai natural
de l'Estany d'Ivars compta amb 2 zones d'arribada amb pàrquing, 4 àrees
de descans, 4 miradors i 2 aguaits d'observació de l'avifauna, a més
d'un recorregut degudament senyalitzat amb indicacions verticals i
plafons informatius.
De
les espècies de la família dels anàtids les més destacades amb
presència a l'estany citarem l'ànec coll verd, l'ànec cullerot, el xibec
i el morell. Els ardeids són les aus de més grans dimensions que
habiten l'estany, com per exemple el martinet de nit, el martinet ros,
l'esplugabous, l'agró blanc, el martinet blanc, el bernat pescaire i
l'agró roig.
La
rapinyaire principal que podem observar és l'arpella vulgar, una
rapinyaire d'aiguamoll amb molt pocs exemplars a tota Catalunya.
Altres
espècies aquàtiques que habiten a l'estany i el seu entorn citem el
cames llargues, el bec d'alena, el cabussó emplomallat, la xivitona, el
corb marí gros, la fotja vulgar i la polla d'aigua.
Cal
destacar que no totes les espècies que viuen a l'estany són presents
tot l'any. Moltes de les quals són residents o sedentàries i les podem
trobar al llarg de tot l'any, però moltes altres són estivals, és a dir,
arriben a la primavera a reproduir-se per tornar a marxar a zones més
càlides a les acaballes de l'estiu. Són les anomenades espècies
nidificants. Les illetes formants plenes d'abundant vegetació a
l'interior de les aigües afavoreixen la tria d'aquest espai per a
reproduir-se. Les espècies hivernants arriben de zones més fredes del
nord d'Europa a passar l'hivern a les nostres contrades. Tot plegat fa
que les espècies d'aus que habiten a l'Estany d'Ivars no siguin sempre
les mateixes al llarg de tot l'any, fet que afavoreix poder visitar-ho
en diferents estacions de l'any i trobar sempre una fauna i paisatge ben
diferent gràcies a la seva gran varietat i versatilitat.
Hi
destacaríem que durant les grans migracions de les aus, moltes s'aturen
temporalment a les aigües de l'estany a descansar i alimentar-se per un
breu període de temps.
La
vegetació i flora de l'Estany d'Ivars i Vila-Sana és fonamentalment
aquàtica i de bosc de ribera, predominant els canyissars al voltant del
perímetre de l'estany. Els canyissars són formats per plantes tipus el
canyís, la bova i el lliri groc o d'aigua. El bosc de ribera el formen
arbres com l'àlber, el xop, el vern, el freixe i el salze. Els voltants
de l'estany predominen conreus agrícoles i de fruiters.
L'Estany
d'Ivars i Vila-Sana és un espai natural protegit dins de la Xarxa
Natura 2000. Està considerat com una Zona d'Especial Protecció d'Aus
(ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària (LIC). Inclòs dintre del Pla
d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.
