BIRDING LLEIDA EXPEDICIONS. The Travel Experience.
Agència de viatges. Viatges i expedicions. El planeta al teu abast.
BIRDING LLEIDA EXPEDICIONS. Agencia de viajes. Viajes y expediciones. El planeta a tu alcance.
Una tercera part del planeta no es
troba ocupada per l'aigua. Són els deserts, amb més de 50 milions
de kilòmetres quadrats de la superfície del planeta. Però la vida
també existeix, tot i les condicions caloroses i extremes que han de
suportar els seus habitants.
La fauna i la flora que hi habiten
s'adapten a les dures condicions de vida als deserts. Mecanismes per
evitar la transpiració i pèrdua d'aigua són vitals per a la
supervivència de les espècies, així com el control de la
temperatura.
Els deserts es caracteritzen per
l'alta oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit (hi arriben a
haver variacions de fins a 50 °C), la gran incidència de raigs
solars, l'absència o poca vegetació i la falta de precipitacions,
les quals quasi mai superen els 250 mil·lilitres a l'any.
Paisatgísticament els deserts poden
ser diferents. Deserts de dunes i sorra, deserts de roca i deserts
freds, com el desert del Gobi a on també hi neva. Els processos
d'erosió són factors importants en la formació del paisatge
desèrtic.
El desert és un entorn hostil per
l'espècie humana, però l'ésser humà també hi arriba a viure tot
i les condicions adverses. La població, però, és molt reduïda.
L'escalfament global de la terra, la
salinització dels terrenys de cultius, l'erosió i la desforestació
fa que cada any la superfície desèrtica del planeta augmenti.
El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98
km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu
de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques
romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de
riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals. Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa
d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació
de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de
fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània.
Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en
depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de
Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.
El delta del Llobregat es va començar a formar fa aprox.
18.000 anys, però només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va
estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual, que pateix
contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el
mar i la terra i per les variacions del riu.
Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament
precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir
del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura
de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats
econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la
indústria i, finalment, a les activitats terciàries.
El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les
diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha
convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones
urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i
infraestructures com el Port i l’Aeroport.
El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i
avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge
dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes
platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i
humanitzades.
Actualment, la diversitat de paisatges és la característica més
rellevant d'aquest territori. Enmig d’aquest mosaic de paisatges
destaquen, pel seu valor, els espais naturals. El Delta compta amb 20
hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals són d’interès
prioritari, amb l'objectiu de conservar-los. Alberga una de les
escases poblacions de trencadalla de Catalunya i una interessant
població de Stachys marítima. Als prats humits i a les
pinedes, s’hi han detectat més de 22 espècies diferents d’orquídies.
També hi trobem una població d’invertebrats, d’amfibis i rèptils molt
considerable. S’hi han donat cita més de 350 espècies d’aus diferents i
constitueix una de les rutes més importants per a les aus migratòries.
Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA
(zona d’especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que
estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500
hectàrees són Reserva Natural Parcial.
Els espais naturals del delta del Llobregat tenen un equilibri
constant però dinàmic, tenen uns valors naturals intrínsecs que els
atorguen importància mundial, i uns valors estratègics quant a l’ús
públic i l’educació ambiental de primera magnitud. Gestionar-los i
conservar-los és una prioritat i, per això, es va crear el 2005 el
Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta
del Llobregat.
La vall d'Eyne ha estat reconeguda internacionalment per la seva diversitat zoològica i
botànica, ja que és única a Europa.
És una reserva natural des
de 1993, anomenada també la vall de les flors, ja que hi ha més de 700 espècies de plantes,
incloent moltes endèmiques rares i protegides. Té una superfície de
1.200 hectàrees i una altitud des de 1650 metres a 2850 metres. La travessa una ruta de senderisme, que és una delícia per als
naturalistes, fotògrafs i excursionistes que decobreixen una de les millors reserves botàniques dels Pirineus.
El riu Eina(Eyne en francès) neix al capdamunt de la vall, prop de la Pica de les Nou Fonts i la recorre en direcció nord fins unir-se amb el riu de Bolquera per formar el riu d'Angost, que desemboca al riu Segre entre els pobles Vià i Eyne.
Eyne,
el poble
Eyne combina l'autenticitat d'un típic poble de muntanya, el seu
ric patrimoni natural i històric, amb la modernitat d'una estació
d'esquí amb cabanes i cases de camp i servei a les pistes.
L'antic poble és el punt de partida per a nombroses excursions. des d'on es descobreix la vall, reserva de la naturalesa i la ruta
de classificats arqueològics (dòlmens i menhirs). la curvatura de
l'estació ha permès la instal·lació de pistes d'esquí alpí de tots els nivells, nombroses
rutes de senderisme, senyalitzades i obertes a la pràctica de l'esquí
de fons i raquetes de neu.
Aquesta vall, una
part de la qual està situada a la parròquia d´Encamp, és un microcosmos
molt representatiu de la manera en què l´home ha aprofitat els recursos
de les zones més altes de la serralada dels Pirineus al llarg de
mil·lenis. Els
seus meravellosos paisatges de vessants escarpades, les geleres amb
immenses prades, les valls boscoses, etc. tota aquesta harmònica
casualitat de la natura cobreix una superfície total de 4.242 hectàrees,
és a dir, un 9% del territori del Principat d´Andorra.
Els
principals usos històrics d´aquesta zona han estat l´activitat agrària
(agricultura, ramaderia i explotació forestal), la siderúrgia i
l´aprofitament hidroelèctric. Com a resultat d´aquests usos, ens han
arribat molts elements antròpics que, integrats en un entorn natural
únic, són generadors del paisatge cultural de la Vall del
Madriu-Perafita-Claror. Per tant, aquests imponents paisatges no només
constitueixen els testimonis dels canvis climàtics del planeta, sinó
també dels avatars econòmics i dels sistemes socials, així com de la
perdurabilitat del pasturatge i d´una cultura creixent de la població de
muntanya. Aquesta vall, conté vestigis del treball de la fosa del
ferro, camins de pedres i cultius en terrasses.
És un
paisatge cultural, una obra conjunta de l’home i la natura de gran
excepcionalitat i amb importants valors estètics, històrics i culturals.
La vall conserva molts elements i les estructures d’explotació,
organització i gestió dels recursos naturals (boscos, pastures, bordes,
camins, aigua...) que mostren la utilització i l’evolució d’aquest
territori al llarg de la història. De gran valor identitari, la vall ha
esdevingut un testimoni viu de la història i les formes de vida d’un
país rural de muntanya. Paratges d’una bellesa extraordinària són fruit
de la interacció de l’home amb el medi.
L’interès essencial de la vall
d’origen glacial, que drena la conca secundària més gran d’Andorra, es
fonamenta en la densitat elevada d’elements de valor patrimonial
naturals i culturals que apareixen concentrats, en un estat de
conservació excel·lent, en una superfície relativament petita de 4.247
hectàrees.
Plataformes ciutadanes, organismes no
governamentals com ICOMOS i diverses administracions públiques, que
vetllen per la salvaguarda del patrimoni cultural i natural, han
treballat per donar a conèixer els valors d’aquest paratge únic en el
territori andorrà. En reconeixement a l’excepcionalitat d’aquest espai,
l’any 2004 la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada per la UNESCO paisatge cultural PATRIMONI MUNDIAL.
Si vols mes informació, pots visitar el següent enllaç Visita el nostre àlbum de fotos a l'enllaç del facebook
El Parc Natural de la Vall de Sorteny, situat a la parròquia d’Ordino
al Principat d’Andorra, és un paradís botànic amb més de 700 espècies de
flors i plantes, algunes úniques als Pirineus. Malgrat la seva reduïda
superfície, la vall de Sorteny gaudeix d’una bona riquesa faunística.
Isards (Rupicapra pyrenaica), cabirols (Capreolus capreolus) i porcs
senglars (Sus scrofa) en són els més freqüents.
La vall de Sorteny ofereix un interès singular des del punt de vista
científic, històric i educatiu, però també estètic, paisatgístic i
recreatiu. En un petit país de muntanya com Andorra, el Parc, tot i
tenir una superfície limitada de 1.080 hectàrees, participa en la
preservació de la biodiversitat i, més enllà de les fronteres, en la
conservació del patrimoni natural i cultural dels Pirineus.
El patrimoni natural presenta una gran diversitat
El riu de Sorteny és l’element vertebrador de la xarxa hidrogràfica
de la vall de Sorteny, neix a 2.082m d’altitud, on conflueixen els rius
de la Serrera i de la Cebollera que neixen respectivament a 2.680m
(naixement a altitud més elevada d’Andorra) i 2.485 m.
La majoria dels hàbitats del Parc natural són d’interès comunitari
com el prat de dall, les landes, els boscos de pi negre i els prats
alpins, alguns sent prioritaris com les molleres amb bonys d’esfagnes.
El Parc natural de la vall de Sorteny presenta una gran riquesa
florística, amb més de 700 espècies fanerògames. Més de 50 espècies són
endèmiques dels Pirineus.
El proper cap de setmana del 12-13 de maig se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries amb el lema "Les aus migratòries i la gent - Junts al llarg del temps" BIRDING LLEIDA EXPEDICIONS hem organitzat una sortida el diumenge 13 de maig per conèixer la fauna del Segre i el bosc de ribera.
Es começarà la ruta a les 8h del matí des del Parc La Roca del Call, a Ponts (La Noguera - Lleida) seguint un itinerari que voreja el riu, travessa el Llobregós per la passarel·la nova, fins la roca del Call.(uns 4-5 km entre anar i tornar).
Cal portar: Binocles, bloc de notes i bolígraf, roba i calçat adequat (si pot ser de tonalitats fosques), barret, protecció solar, beguda, guia d'ocells (si es disposa). No porteu gossos.
El Bisó Europeu és el mamífer més gran del continent (pot pesar entre 500 i 900 kg) i és un dels més amenaçats.
L'any
1923 es va instituir a Polònia la Companyia Internacional de Defensa
del Bisonte (CIDB), que defensava la recuperació d'aquesta espècie. En
els anys 50 va aconseguir el permís del govern polonès per reintroducir 12 exemplars al Bosc de Biał owieża, a Masuria, que
va ser declarat Parc Nacional, i l'any 1966 l'ONU va incloure el bisó
europeu en la llista d'animals protegits. Actualment queden menys de 1000 exemplars del bisó europeu (Bison bonasus) al món.
.
Poder-los
veure en llibertat és una experiència inolvidable.
Aquesta i més imatges han estat preses des de les instal·lacions de la Reserva i Centre d'Interpretació del Bisó Europeu a San Cebrián de Mudá, Palència
Les bodegues del Castell d'Encús són al capdavant de la classificació en la llista Parker 2012 dels vins de Lleida, i en la novena posició de Catalunya amb 95 punts gràcies al resultat de l'el·laboració del vi Thalarn 2010. D'aquesta manera s'introdueix la denominació d'origen Costers del Segre als vins catalans més ben classificats.
Si voleu conèixer l'el·laboració d'aquest vi de fermentació a la pedra, com feien els cavallers monjos de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem al s. XII, apunteu-vos al nostre pack de cap de setmana al Pallars.
Podeu veure tota la informació de la notícia en el següent enllaç
La
Llacuna de la Nava va ser originalment una gran llacuna natural de
més de 2.000 ha situada al sud-oest de la província de Palència.
Després de diversos intents de dessecació, va desaparèixer
finalment com aiguamoll a l'any 1968 per obrir noves terres de
cultiu. No obstant això, a partir de l'any 1990 hi ha un exitós
projecte de recuperació de l'aiguamoll dut a terme per la Fundació
Global Nature i diverses administracions, atès que s'ha restituït
unes 400 hectàrees. Està integrada dintre de la Zona d'especial
protecció per a les aus(Zepa) i forma part d'aiguamolls del Conveni de Ramsar.
L'actual Llacuna de la
Nava és una llacuna estepària, amb un règim hidrològic anual
controlat de forma artificial, pel fet que l'aportació de
precipitacions és mínim i clarament insuficient. És una llacuna de
baixa profunditat, amb uns 40 cm de mitjana, que es manté amb aigua
des de la tardor fins que s'asseca durant l'estiu. L'aigua que
s'introdueix en les cubetes de la llacuna procedeix en la seva major
part del Canal de Castella.
Acull importantíssims
contingents d'aus aquàtiques, i existeix a la actualitat un
inventari amb 222 espècies d'aus, el que suposa el 41% de totes
espècies presents a la península ibèrica.
És zona
d'importància internacional per l'ànsar comú (Anser anser)
amb concentracions màximes de fins a 10.000 individus. Acull
especialment anàtids i limícoles, (amb màxims de fins a 20.000
aus), sobretot en la hivernada i els passos migratoris de primavera i
tardor. També cal ressaltar la seva rellevància durant l'estiu,
època més desfavorable per a les aus aquàtiques. En aquesta època
de l'any, la Nava és un dels pocs llocs on troben hàbitat i
condicions favorables en l'àmbit nacional.
Entre les espècies
que visiten la llacuna destaquen: l'oca riallera petita (Anser
erythropus), el xoriguer petit (Falco naumanni), el pioc
salvatge (Otis tarda) i l 'ànec capblanc (Oxyura
leucocephala), l'espàtula (Platalea leucorodia), el bitó
comú (Botaurus stellaris), el martinet ros (Ardeolla
ralloides), passos de cigonya negra (Ciconia nigra),
l'ànec griset (Anas strepera) o el fumarell carablanc
(Chlidonias hybridus). Un altre au de pas en migració és la
boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola), que estava
considerada en perill i de la qual no es tenia gaire informació. Per
aquest motiu, es va concedir un Projecte Life de la UE per a la
Conservació de la Boscarla d'aigua a la ZEPA "La Nava - Camps"
entre els anys 2002 i 2006, dut a terme per la Fundació Global
Nature.
A la flora, destacar la presència d'espècies rares i
amenaçades, com la Chara oedophylla i altres macròfits
aquàtics com la Zannichellia obstusifolia. També cal
esmentar la presència d'una aquàtica emergent, Botumus
umbelatus, planta escassa i en regressió a la Península
Ibèrica.
La
Laguna de la Nava fue originalmente una gran laguna natural de más
de 2.000 ha situada al suroeste de la provincia de Palencia. Tras
varios intentos de desecación, desapareció finalmente como humedal
en el año 1968 para abrir nuevas tierras de cultivo. Sin embargo, a
partir del año 1990 hay un exitoso proyecto de recuperación del
humedal llevado a cabo por la Fundación Global Nature y diversas
administraciones, dado que se ha restituido unas 400 hectáreas. Está
integrada dentro de la Zona de especial protección para las aves
(Zepa) y forma parte de humedales del Convenio de Ramsar. La
actual Laguna de la Nava es una laguna esteparia, con un régimen
hidrológico anual controlado de forma artificial, debido a que la
aportación de precipitaciones es mínimo y claramente insuficiente.
Es una laguna de baja profundidad, con unos 40 cm de media, que se
mantiene con agua desde el otoño hasta que se seca durante el
verano. El agua que se introduce en las cubetas de la laguna procede
en su mayor parte del Canal de Castilla. Acoge importantísimos
contingentes de aves acuáticas, y existe en la actualidad un
inventario con 222 especies de aves, lo que supone el 41% de todas
especies presentes en la península ibérica. Es zona de
importancia internacional por el Ansar común (Anser
anser) con concentraciones máximas de
hasta 10.000 individuos. Acoge especialmente anátidas y limícolas,
(con máximos de hasta 20.000 aves), sobre todo en la invernada y los
pasos migratorios de primavera y otoño. También hay que resaltar su
relevancia durante el verano, época más desfavorable para las aves
acuáticas. En esta época del año, la Nava es uno de los pocos
lugares donde encuentran hábitat y condiciones favorables en el
ámbito nacional.
Entre las especies que visitan la laguna
destacan: la oca risueña pequeña (Anser
erythropus), el cernícalo primilla
(Falco naumanni),
la avutarda (Otis tarda)
y la malvasía cabeciblanca (Oxyura
leucocephala), la espátula (Platalea
leucorodia) , el avetoro común
(Botaurus stellaris),
la garcilla cangrejera (Ardeolla
ralloides), pasos de cigüeña negra
(Ciconia nigra),
el ánade friso (Anas strepera)
o el fumarel cariblanco (Chlidonias
hybridus). Otro ave de paso en
migración es el carricerín cejudo (Acrocephalus
paludicola), que estaba considerada en
peligro y de la que no se tenía mucha información. Por este motivo,
se concedió un Proyecto Life de la UE para la Conservación de la
Carricerín cejudo en la ZEPA "La Nava - Campos" entre los
años 2002 y 2006, llevado a cabo por la Fundación Global
Nature. En la flora, destacar la presencia de especies raras y
amenazadas, como la Chara oedophylla
y otros macrófitos acuáticos como la Zannichellia
obstusifolia. También cabe mencionar
la presencia de una acuática emergente, Botumus
umbelatus, planta escasa y en regresión
en la Península Ibérica.
La
Serra de Boumort es troba a cavall de les comarques del Pallars Jussà
i de l'Alt Urgell. Un espai solitari, abrupte i salvatge, de fàcil
accés i emplaçat al Prepirineu de Lleida. Es troba catalogada dins
del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.
Té una extensió de 10.000 hectàrees i el seu punt més alt és el
Cim de Boumort amb 2.076 metres d'alçada, indret que ofereix al
visitant unes magnífiques panoràmiques dels Pirineus i de la Plana
de Lleida.
En
aquest indret trobem un ecosistema molt ric en fauna i flora. És la
serra més meridional d'Europa amb fauna i flora alpina. La presència
de fauna és essencialment d'espècies de mamífers i d'aus. La flora
podem diferenciar espècies de cotes baixes i d'altres de zones més
altes.
El
Boumort presenta la singularitat de ser l'únic lloc d'Europa on
podem trobar i observar les quatre espècies de voltors
simultàniament: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el
trencalòs. Les cingleres i les copes dels arbres són llocs de cria
d'aquestes aus al llarg de tota la serra.
El
voltor comú és la rapinyaire més nombrosa, formant-se grups
d'entre 30 i 50 individus sobrevolant el cel a la recerca d'aliment.
El voltor negre és una espècie reintroduïda recentment després
d'haver desaparegut d'aquest hàbitat. Els darrers anys s'ha
aconseguit la cria de nous individus gràcies a la bona adaptació en
aquest medi natural. L'aufrany és una espècie migratòria present a
la primavera i a l'estiu, a diferència del voltor comú, el voltor
negre i el trencalòs que hi són presents al llarg de tot l'any. A
les acaballes de l'estiu migra cap a zones més càlides de l'Àfrica
subsahariana a la recerca d'aliment. Finalment, el trencalòs
s'alimenta de moll d'os que trenca després de deixar-ho caure des de
les alçades. Altres rapinyaires que habiten al Boumort són l'àliga
daurada i el falcó pelegrí.
D'espècies
d'aus en trobem d'altres ben destacades i que ocupen llocs diferents
a l'escala tròfica. Exemple són el picot negre, el gall fer, el
mussol pirinenc, la perdiu roja i la perdiu xerra.
L'altre
gran grup important de la fauna present són els mamífers,
especialment els ungulats salvatges, a on el cérvol comú és el seu
principal protagonista. A darrers de setembre es produeix la brama
del cérvol, moment d'aparellament a on el mascle emet uns forts
brams per atreure les femelles i que poden escoltar-se per tota la
serra. La sortida de sol o la posta són les millors hores per
gaudir-ne. És en aquest moment quan els mascles dominants
competeixen entre ells enfrontant-se amb les seves robustes i
majestuoses banyes. A la primavera es produeix el naixement de les
cries, època també en què els animals canvien les banyes per unes de
noves.
Semblants
al cérvol comú, al Boumort podem trobar el cabirol, l'isard i la
daina. D'altres espècies de mamífers que també viuen són el porc
senglar, la guineu, el teixó, l'esquirol, la fagina i la marta.
La
flora existent a la Serra de Boumort difereix si es localitza a les
parts altes o baixes de la serralada. La vegetació a les zones de
menys altitud consisteix en arbres com el pi roig i el roure.
Tanmateix podem trobar matolls de argelagues i romaní així com
boixos. Ben diferent és la vegetació i el paisatge de les zones més
altives, formada per prats quasi alpins i el pi negre, com també les
herbàcies. Destaquem la festuca i l'avena montada. Tota aquest
diversitat ofereix al visitant una gran varietat paisatgística.
Cal
destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins
d'aquest espai, que són: l'aguilera,
el narcís, l'astràgal danès, la bufalaga de les neus i la flor
del vent.
En
definitiva, la Serra de Boumort és un indret privilegiat per a
l'observació de la fauna salvatge.
