25 abr 2012

Expedició a la Llacuna de la Nava, Palència


La Llacuna de la Nava va ser originalment una gran llacuna natural de més de 2.000 ha situada al sud-oest de la província de Palència. Després de diversos intents de dessecació, va desaparèixer finalment com aiguamoll a l'any 1968 per obrir noves terres de cultiu. No obstant això, a partir de l'any 1990 hi ha un exitós projecte de recuperació de l'aiguamoll dut a terme per la Fundació Global Nature i diverses administracions, atès que s'ha restituït unes 400 hectàrees. Està integrada dintre de la Zona d'especial protecció per a les aus(Zepa) i forma part d'aiguamolls del Conveni de Ramsar.

L'actual Llacuna de la Nava és una llacuna estepària, amb un règim hidrològic anual controlat de forma artificial, pel fet que l'aportació de precipitacions és mínim i clarament insuficient. És una llacuna de baixa profunditat, amb uns 40 cm de mitjana, que es manté amb aigua des de la tardor fins que s'asseca durant l'estiu. L'aigua que s'introdueix en les cubetes de la llacuna procedeix en la seva major part del Canal de Castella.

Acull importantíssims contingents d'aus aquàtiques, i existeix a la actualitat un inventari amb 222 espècies d'aus, el que suposa el 41% de totes espècies presents a la península ibèrica.

És zona d'importància internacional per l'ànsar comú (Anser anser) amb concentracions màximes de fins a 10.000 individus. Acull especialment anàtids i limícoles, (amb màxims de fins a 20.000 aus), sobretot en la hivernada i els passos migratoris de primavera i tardor. També cal ressaltar la seva rellevància durant l'estiu, època més desfavorable per a les aus aquàtiques. En aquesta època de l'any, la Nava és un dels pocs llocs on troben hàbitat i condicions favorables en l'àmbit nacional.

Entre les espècies que visiten la llacuna destaquen: l'oca riallera petita (Anser erythropus), el xoriguer petit (Falco naumanni), el pioc salvatge (Otis tarda) i l 'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), l'espàtula (Platalea leucorodia), el bitó comú (Botaurus stellaris), el martinet ros (Ardeolla ralloides), passos de cigonya negra (Ciconia nigra), l'ànec griset (Anas strepera) o el fumarell carablanc (Chlidonias hybridus). Un altre au de pas en migració és la boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola), que estava considerada en perill i de la qual no es tenia gaire informació. Per aquest motiu, es va concedir un Projecte Life de la UE per a la Conservació de la Boscarla d'aigua a la ZEPA "La Nava - Camps" entre els anys 2002 i 2006, dut a terme per la Fundació Global Nature.

A la flora, destacar la presència d'espècies rares i amenaçades, com la Chara oedophylla i altres macròfits aquàtics com la Zannichellia obstusifolia. També cal esmentar la presència d'una aquàtica emergent, Botumus umbelatus, planta escassa i en regressió a la Península Ibèrica.

Podeu observar les fotografies en aquest enllaç

No hay comentarios:

Publicar un comentario