La
Serra de Boumort es troba a cavall de les comarques del Pallars Jussà
i de l'Alt Urgell. Un espai solitari, abrupte i salvatge, de fàcil
accés i emplaçat al Prepirineu de Lleida. Es troba catalogada dins
del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.
Té una extensió de 10.000 hectàrees i el seu punt més alt és el
Cim de Boumort amb 2.076 metres d'alçada, indret que ofereix al
visitant unes magnífiques panoràmiques dels Pirineus i de la Plana
de Lleida.
En
aquest indret trobem un ecosistema molt ric en fauna i flora. És la
serra més meridional d'Europa amb fauna i flora alpina. La presència
de fauna és essencialment d'espècies de mamífers i d'aus. La flora
podem diferenciar espècies de cotes baixes i d'altres de zones més
altes.
El
Boumort presenta la singularitat de ser l'únic lloc d'Europa on
podem trobar i observar les quatre espècies de voltors
simultàniament: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el
trencalòs. Les cingleres i les copes dels arbres són llocs de cria
d'aquestes aus al llarg de tota la serra.
El
voltor comú és la rapinyaire més nombrosa, formant-se grups
d'entre 30 i 50 individus sobrevolant el cel a la recerca d'aliment.
El voltor negre és una espècie reintroduïda recentment després
d'haver desaparegut d'aquest hàbitat. Els darrers anys s'ha
aconseguit la cria de nous individus gràcies a la bona adaptació en
aquest medi natural. L'aufrany és una espècie migratòria present a
la primavera i a l'estiu, a diferència del voltor comú, el voltor
negre i el trencalòs que hi són presents al llarg de tot l'any. A
les acaballes de l'estiu migra cap a zones més càlides de l'Àfrica
subsahariana a la recerca d'aliment. Finalment, el trencalòs
s'alimenta de moll d'os que trenca després de deixar-ho caure des de
les alçades. Altres rapinyaires que habiten al Boumort són l'àliga
daurada i el falcó pelegrí.
D'espècies
d'aus en trobem d'altres ben destacades i que ocupen llocs diferents
a l'escala tròfica. Exemple són el picot negre, el gall fer, el
mussol pirinenc, la perdiu roja i la perdiu xerra.
L'altre
gran grup important de la fauna present són els mamífers,
especialment els ungulats salvatges, a on el cérvol comú és el seu
principal protagonista. A darrers de setembre es produeix la brama
del cérvol, moment d'aparellament a on el mascle emet uns forts
brams per atreure les femelles i que poden escoltar-se per tota la
serra. La sortida de sol o la posta són les millors hores per
gaudir-ne. És en aquest moment quan els mascles dominants
competeixen entre ells enfrontant-se amb les seves robustes i
majestuoses banyes. A la primavera es produeix el naixement de les
cries, època també en què els animals canvien les banyes per unes de
noves.
Semblants
al cérvol comú, al Boumort podem trobar el cabirol, l'isard i la
daina. D'altres espècies de mamífers que també viuen són el porc
senglar, la guineu, el teixó, l'esquirol, la fagina i la marta.
La
flora existent a la Serra de Boumort difereix si es localitza a les
parts altes o baixes de la serralada. La vegetació a les zones de
menys altitud consisteix en arbres com el pi roig i el roure.
Tanmateix podem trobar matolls de argelagues i romaní així com
boixos. Ben diferent és la vegetació i el paisatge de les zones més
altives, formada per prats quasi alpins i el pi negre, com també les
herbàcies. Destaquem la festuca i l'avena montada. Tota aquest
diversitat ofereix al visitant una gran varietat paisatgística.
Cal
destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins
d'aquest espai, que són: l'aguilera,
el narcís, l'astràgal danès, la bufalaga de les neus i la flor
del vent.
En
definitiva, la Serra de Boumort és un indret privilegiat per a
l'observació de la fauna salvatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario