El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98
km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu
de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques
romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de
riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals. Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa
d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació
de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de
fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània.
Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en
depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de
Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.
El delta del Llobregat es va començar a formar fa aprox.
18.000 anys, però només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va
estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual, que pateix
contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el
mar i la terra i per les variacions del riu.
Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.
El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport.
El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades.
Actualment, la diversitat de paisatges és la característica més rellevant d'aquest territori. Enmig d’aquest mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor, els espais naturals. El Delta compta amb 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals són d’interès prioritari, amb l'objectiu de conservar-los. Alberga una de les escases poblacions de trencadalla de Catalunya i una interessant població de Stachys marítima. Als prats humits i a les pinedes, s’hi han detectat més de 22 espècies diferents d’orquídies. També hi trobem una població d’invertebrats, d’amfibis i rèptils molt considerable. S’hi han donat cita més de 350 espècies d’aus diferents i constitueix una de les rutes més importants per a les aus migratòries. Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial.
Els espais naturals del delta del Llobregat tenen un equilibri constant però dinàmic, tenen uns valors naturals intrínsecs que els atorguen importància mundial, i uns valors estratègics quant a l’ús públic i l’educació ambiental de primera magnitud. Gestionar-los i conservar-los és una prioritat i, per això, es va crear el 2005 el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.
El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport.
El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades.
Actualment, la diversitat de paisatges és la característica més rellevant d'aquest territori. Enmig d’aquest mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor, els espais naturals. El Delta compta amb 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals són d’interès prioritari, amb l'objectiu de conservar-los. Alberga una de les escases poblacions de trencadalla de Catalunya i una interessant població de Stachys marítima. Als prats humits i a les pinedes, s’hi han detectat més de 22 espècies diferents d’orquídies. També hi trobem una població d’invertebrats, d’amfibis i rèptils molt considerable. S’hi han donat cita més de 350 espècies d’aus diferents i constitueix una de les rutes més importants per a les aus migratòries. Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial.
Els espais naturals del delta del Llobregat tenen un equilibri constant però dinàmic, tenen uns valors naturals intrínsecs que els atorguen importància mundial, i uns valors estratègics quant a l’ús públic i l’educació ambiental de primera magnitud. Gestionar-los i conservar-los és una prioritat i, per això, es va crear el 2005 el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario