Les estepes a Lleida, o millor dit les pseudoestepes, formen una entitat
paisatgística pròpia transformada per l'acció de l'home i el seu entorn
agrícola. Aquests espais només els trobem a la península ibèrica a dins del continent
europeu. Es caracteritzen per terrenys plans amb cultius herbacis conreats per
l'home, pràcticament de cereals, o bé guarets. En podem trobar algun arbre,
zones erms, arbustos i alguna construcció. Els espais erms i de guarets
contribueixen a la presència d'aus i d'altres espècies. Solen ser punts de
recerca d'aliment i de reproducció.
Les aus que hi habiten en aquest ecosistema són anomenades les aus
estepàries. El seu comportament, l’alimentació i la reproducció està marcat per
l'hàbitat on hi viuen. Els nius d'aquestes aus són a terra, enmig de la
vegetació, fet que marca un perill als ous i un potencial fracàs de l'èxit
reproductor d'aquestes aus, degut en part als depredadors i a l'acció de
l'home. La coloració de les plomes són colors adaptables al medi per tenir un
millor camuflatge.
La climatologia és més aviat escassa, amb pluges fonamentalment a la
primavera i la tardor. Això fa que la disponibilitat de l'aigua pels animals
que hi habiten sigui minsa. Els estius són secs i els hiverns gèlids.
A partir dels mesos de juny i juliol es produeix la sega dels cereals,
principalment l'ordi, moment que serà més difícil l'observació d'aus. L'època
més recomanada per a gaudir dels secans va compresa entre els mesos de març a
juny.
El sisó és l'au estepària per excel·lència a Lleida. Entre els mesos
d'abril i maig el mascle sisó realitza la seva parada nupcial en els espais
erms de la planícia.
El nombre d'ocells estèpics que trobem és important. N'hi ha en nombre
elevat, d'altres amb una població més escassa com la xurra i la ganga i
d'altres que han desaparegut per la caça i l'acció de l'home com el pioc
salvatge. Entre els ocells esteparis més importants citem el torlit, la perdiu
roja, les terreroles i el cruixidell.
Moltes espècies d'aus estepàries són migratòries i arriben als conreus de
la plana de Lleida amb l'arribada del bon temps per la presència d'aliment, com
l'abellerol, el gaig blau, la puput i el capsigrany.
Les aus rapinyaires també són abundants als secans a Lleida. L'esparver
cendrós és una espècie protegida que es va trobar prop de la seva desaparició
degut a la destrucció dels nius i els polls per les màquines agrícoles en el
moment de la sega del cereal. Actualment quan es troba un niu d'esparver
cendrós es deixa sense segar, amb la deguda indemnització al pagès, fins que
els polls arrenquen el vol.
Altres aus rapinyaires que habiten els ambients esteparis cerealistes de la
plana de Lleida són el milà reial, el milà negre, el xoriguer petit, l'àliga
marcenca, el falcó mostatxut i el falcó peregrí. Generalment les aus
rapinyaires s'alimenten de petits mamífers i serps.
La presència d'espècies de mamífers és escassa. Els que més abunden són els
micromamífers, com els talps i els rosegadors. D'altres que podem trobar són el
conill, la llebre, la guineu i el porc senglar.
La vegetació predominant són els camps de cultiu de cereals, principalment
d'ordi, alternant-se amb espai erms i de guaret. Els arbust i matolls que
trobem són les argelagues, el garric, el timó, el romaní i la farigola. L'arbre
predominant és l'alzina.
Moltes d'aquestes àrees estepàries a Lleida són catalogades com a Zona
d'Especial Protecció per Aus (ZEPA) i formen part del Pla d'Espais d'Interès
Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.
No hay comentarios:
Publicar un comentario