BOU DE MUNTANYA ESCOCÈS – BOS TAURUS

La vaca de muntanya, també coneguda com la vaca peluda, és una antiga raça escocesa criada pel consum de carn. Avui dia també s'utilitza per a fer espectacles i per competir amb la resta de caps de ramat. Son famosos pel seu gran abric de pèl llarg que els ajuda a fer front a les baixes temperatures del hivern escocès. És poden trobar exemplars a les zones del Cercle Àrtic, el que significa que tenen gran capacitat d'adaptar-se a condicions extremes. Llueixen una espectacular cabellera de color taronja, tenen una gruixuda capa de greix i unes espectaculars banyes que utilitzen per obrir-se pas entre la neu. En ocasions les banyes també les utilitzen per a defensar-se de ramats rivals i dels depredadors.
Pot pesar entre 400 i 1000kg i viure entre 15 i 22 anys.
Son grans experts en buscar aliment entre la neu, no és estrany doncs, trobar-les en empinades parets o en vessants empinades de les muntanyes escoceses.
S'alimenten de diferents tipus de plantes i de matèria vegetal, principalment gramínies. També son coneguts per alimentar-se de fulles d'arbres i arbustos de baix creixement.
Viuen en gran ramats i tenen molt pocs depredadors. Els mes dèbils son els petits cadells que es desprenen del ramat.

LES GRANS MIGRACIONS. LA PAPALLONA MONARCA

Tota la població oriental de Nord-Amèrica, composta per diversos centenars de milions de Papallones Monarca (Danaus plexippus), migra cada any en la seva majoria des del sud de Canadà en un viatge de 5,000 quilòmetres, la durada en ambdós sentits misteriosament excedeix la seva propi cicle de vida, a les seves àrees d'hivernada, situades en només poques hectàrees en una serralada mexicana que ha estat declarat tant Reserva de la Biosfera, com a Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.
Incapaços de volar a causa de les baixes temperatures, formen aglomeracions espesses en el seu arbre preferit (Abies religiosa), i sovint cobreixen el arbre completament. Però quan el sol matutí ha escalfat les papallones prou, milions d'ells obren les seves ales per aixecar vol: Un espectacle absolutament increïble!
El seu atractiu color taronja vermellós és el seu principal mecanisme de defensa. D'aquesta manera avisa als seus depredadors que el seu cos porta substàncies tòxiques. Algunes aus menjen papallones monarca però al arribar a l'estòmac les vomiten inmediatament.
Les papallones viuen unes quatre setmanes, excepte les que migren que viuen de set a vuit setmanes.
Protagonitzen la migració més numerosa de tots els insectes. Aletejen de 300 a 720 vegades per minut.

DESCOBREIX VIATGES A MÈXIC

BUCEAR EN ELIAT, MAR ROJO (ISRAEL)

Eliat esta situada a orillas del mar Rojo, se halla entre irregulares montañas rojizas y aguas cristalinas acariciadas por la suave brisa del norte, es la elección perfecta para practicar el submarinismo. Aquí se encuentran los arrecifes de coral tropicales más septentrionales del mundo. Hay cientos de tipos de coral y unas 800 variedades de vida marina , incluyendo pulpos, rayas , delfines , barracudas , meros, serpientes marinas , tortugas , peces loro , peces ángel , peces mariposa , incluso a veces tiburones ballena . La reserva es un área protegida que rodea los 1.200 metros de longitud del arrecife. El número de visitantes es limitado y, aunque se invita a los buceadores a observar la vida en el arrecife, han de mantenerse lo suficientemente lejos para preservar este delicado ecosistema floreciente.
La costa de Eilat está llena de sitios de buceo para todos los niveles. Además cuenta con docenas de escuelas de buceo, alquiler de equipos, etc…
Los lugares de buceo más conocidos son: el Jardín Japonés , junto al Observatorio Submarino, el arrecife Delfín , donde se puede bucear y nadar con los delfines , y las Cuevas, con dos pasajes submarinos y cientos de peces llamados “barrenderos” .
Además, dos pecios atraen buceadores. El Satil, de 45 metros de largo, que fue hundido deliberadamente en 1994 y el Yatush, un buque estadounidense que fue hundido a una profundidad de 32 metros y es sólo para buzos experimentados.
Con una temperatura del agua alrededor de 21 a 25º C, poco o nada de corrientes y aguas claras, con un promedio de 20 a 30 metros de la visibilidad, son razones más que suficientes para sumergirse en Eilat.

VER NUESTROS MEJORES VIAJES

DESERT DE NAMÍBIA

Una franja llarga i estreta de menys de 160 km d'ample forma el desert de Namíbia al llarg de la costa d'Àfrica Sud-occidental. És una línia costanera imponent, amb dunes altes que voregen el mar en alguns llocs. Rep pluges de tan sols 15 mm a l'any prop de la costa. Però la boira del mar, al condensar-se, li proporciona molta humitat. El sistema de dunes és actiu en la seva major part, un 10% del total el formen dunes en forma d'estrella. Un altre accident geogràfic són els yardangs.

DESCOBREIX ELS NOSTRES VIATGES

ANTÀRTIDA, el continent perdut

El 90 % del gel del planeta es troba a l'Antàrtida. Tota ella és coberta per neu i gel, només la península antàrtica és l'únic lloc de l'Antàrtida que queda sense gel. Això passa a la primavera i a l'estiu austral, entre els mesos de novembre a març, quan la vida salvatge reapareix.
L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra on s'ubica el Pol Sud. Està considerat el sisè continent atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del Pol Nord on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic).
La temperatura mitjana és de -17 ºC. Durant l'estiu, el continent antàrtic té una superfície de 14 milions de quilòmetres quadrats però a l'hivern, el mar que el voreja es congela i la seva superfície arriba fins als 30 milions de quilòmetres quadrats. En ple estiu austral, els dies a l'Antàrtida tenen llum gairebé les 24 hores del dia, el que s'anomena el sol de mitjanit, però en canvi a l'hivern, els dies romanen en una perllongada penombra.
No hi ha éssers humans residents de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones resideixen al llarg de l'any vivint a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen.
Les espècies residents a l'Antàrtida estan adaptades per a viure en unes condicions extremes de fred, vent i poc aliment. La primavera i l'estiu austral, entre els mesos de novembre a març, fa una treva. Moment d'aparellaments i cries. Les aigües s'omplen d'aliment i provoca l'arribada d'aus i cetacis. La fauna present més habitual a l'Antàrtida, moltes espècies de les quals endèmiques, són les següents:
balena amb gep o iubarta (Megaptera novaeangliae)
balena franca austral (Eubalaena australis)
balena blava (Balaenoptera musculus)
rorcual austral o Minke antàrtic (Balaenoptera bonaerensis)
catxalot (Physeter macrocephalus)
orca (Orcinus orca)
foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus)
foca lleopard (Hydrurga leptonyx)
foca de Weddell (Leptonychotes weddellii)
foca de Ross (Ommatophoca rossii)
elefant marí meridional (Mirounga leonina)
ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella)
ós marí sud-americà (Arctocephalus australis)
pingüí reial (Aptenodytes patagonica)
pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae)
pingüí de cara blanca (Pygoscelis antarcticus)
pingüí de cresta daurada (Eudyptes chrysolophus)
pingüí papua o pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua)
pingüino emperador (Aptenodytes forsteri)
gavià dominicà (Larus dominicanus)
corb marí imperial (Leucocarbo atriceps)
xatrac àrtic (Sterna paradisaea)
petrell gegant del sud (Macronectes giganteus)
petrell de les neus (Pagodroma nivea)
colom antàrtic de bec groc (Chionis albus)
albatros

VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB

Uganda, el bosc impenetrable de Bwindi

Bwindi és el bosc més divers a l'est d'Àfrica per les espècies arbòries (més de 163) i falgueres (més de 104), així com d'altres tàxons. Altres 16 espècies només tenen una distribució molt restringida al sud-oest d'Uganda, i una espècie, Lovoa swynnertonii, es veu amenaçada a nivell mundial.
El bosc aconsegueix el nom d' “impenetrable” per la densa coberta d'herbes, enfiladisses i arbustos que habiten al fons de la vall.

THE BLUE PLANET - National Aquarium Dinamarca

El National Aquarium Dinamarca (en danès: Den Blå Planet, Danmarks Akvarium) és l'aquari més gran i modern del nord d'Europa.
Combinant una arquitectura impressionant, una ubicació única i una experiència cultural excepcional donant als visitants l'oportunitat de veure de prop algunes de les espècies animals més fascinants del món.
L'aquari es va inaugurar el 22 de març d’enguany 2013 i ja s'ha convertit en un punt de referència per a Copenhaguen i la regió d'Øresund. Una de les cinc millors atraccions de Dinamarca amb una previsió de 700.000 persones a l'any.
L'aquari s'esforça per inspirar als hostes a tenir cura del nostre bell planeta blau. Això s'aconsegueix mitjançant l'exhibició animals espectaculars, a través de la narració convincent, informació i entreteniment i proporcionar una experiència integral, que es reprodueix en tots els sentits. L'aquari està dirigit a totes les edats i nivells de coneixement, des de petites ràfegues d'adrenalina a la persistent idea d'últim moment.

L'aquari està situat vora el mar, a Kastrup Harbour, al sud de Copenhaguen. L'edifici s'inspira en els patrons d'espirals a la natura - hidromassatges, bancs de peixos, els tornados i les galàxies espirals.
Cobert de teules d'alumini, l'exterior de l'edifici reflecteix el cel i l'aigua. Dins de l'arquitectura corbada i orgàniques vitrines elegantment en aigües fredes i calentes, aigua salada, així com d'aigua dolça.
En entrar a l'edifici se sent com l’atracció per un remolí gegant i "tirat" per sota l'aigua en un altre món. El so i les imatges es combinen i s'utilitzen per introduir l'atmosfera de sota l'aigua.
Igual que el flux d'aigua canvia amb el temps, l'edifici és flexible i dinàmic, i les línies del disseny en espiral es poden continuar en futures expansions.

• És l’aquari més gran d'Europa del Nord. Construcció: 9,700 m2. Exterior: 4.700 m2.
• 20.000 animals, 450 espècies
• Espectacular arquitectura i un nou punt de referència per a la regió
• 53 aquaris i hàbitats amb 7 milions de litres d'aigua
• Acosteu-vos als animals a través de preses espectaculars i activitats divertides per a tota la família
• L'aquari més gran és el tanc que conté Ocean 4, 1 milió de litres d'aigua salada. Aquí els espectaculars taurons martell patrullen un escull de coral amb altres tipus de taurons, ratlles i centenars de peixos tropicals petits i grans. Es pot experimentar a través de la finestra panoràmica 16 x 8 metres o d'un túnel.
• L’aigua salada és bombada directament des del mar a través de tubs de 1,6 km de llarg que subministren els aquaris amb aigua i la refrigeració de l'edifici
• Situat a 12 minuts del centre de Copenhaguen i just al costat de l'aeroport

DESCOBREIX VIATGES A LA NOSTRA WEB

INDONÈSIA, Parc Nacional de Komodo

Situat entre les illes de Flors i Sumbawa a Indonèsia, el Parc Nacional de Komodo és famós per la seva població d'uns 5.000 llangardaixos gegants, també coneguts com dragons de Komodo (Varanus komodoensis). No existeixen en cap altra part del món i són de gran interès pels científics que estudien la teoria de l'evolució. El dragó de Komodo també va ser el motiu de la designació de la zona com a Patrimoni Natural de la Humanitat.
El parc nacional el formen les tres grans illes de Komodo: Rinca, Padar i Gili, així com d'altres petites i nombroses illes. Les quals són d'origen volcànic i hi viuen unes 4.000 persones. Els turons del parc, coberts per una vegetació de sabana seca esquitxada de plantes espinoses, contrasten amb les platges d’enlluernadora sorra blanca i les onades de color blau que trenquen contra les roques de corall.

El parc nacional va ser fundat l'any 1980, amb l'objectiu de protegir el dragó de Komodo. L'objectiu va ser ampliat posteriorment cap a la protecció de la flora i de la fauna de la regió, incloent-hi les zones marítimes. La superfície total és d'uns 1.238 km ², dels quals 603 km ² són terrestres.

L'àrea marina constitueix el 67% del parc. El Parc Nacional de Komodo inclou un dels entorns marins més rics del món amb més de 260 espècies d'esculls de corall, esponges (70 espècies), cucs marins, mol·luscs, equinoderms, crustacis, peixos cartilaginosos i ossis (més de 1.000 espècies), rèptils marins (la tortuga verda i la tortuga carey) i mamífers marins (dofins, balenes i dugongos).

L'11 de novembre de 2011 el Parc Nacional de Komodo va ser declarat com una de les set meravelles naturals del món.

DESCOBREIX ELS NOSTRES VIATGES

DIA MUNDIAL DE LES AUS MIGRATÒRIES, 11 i 12 DE MAIG

11 I 12 DE MAIG DIA MUNDIAL DE LES AUS MIGRATÒRIES

XERRADA "Les aus migratòries a La Noguera", dijous 9 de maig a les 9 del vespre al Consell Comarcal de La Noguera a Balaguer. Es donarà a conèixer les aus migratòries que habiten a la comarca i la seva fauna més destacada.

SORTIDA a la Reserva de Fauna Salvatge del Pantà de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera), diumenge dia 12 de maig a les 8 del matí al pàrquing de l'embassament. Es donarà a conèixer les aus migratòries, l'ecosistema del bosc de ribera i la fauna més destacada d'aquest espai natural de la comarca.

CAL PORTAR: roba i calçat adequat * barret i protecció solar * binocles * guia d'ocells si es disposa * bloc de notes i bolígraf * repel·lent d'insectes * beguda * PROHIBIT PORTAR GOSSOS

ORGANITZA: Birding Lleida Expedicions
COL·LABORA: Consell Comarcal de la Noguera

INSCRIPCIONS A LA SORTIDA: al telèfon 973.46.05.22 o bé a l'adreça de correu electrònic info@birdinglleidaexpedicions.cat . Data límit 9 de maig. Places limitades.

MÉS INFORMACIÓ A: www.birdinglleidaexpedicions.cat  i ww.worldmigratorybirdday.org

Llacuna de Gallocanta

 A Gallocanta trobem la major llacuna d'Aragó i una de les més extenses d'Espanya. Es troba en una zona amb una altitud considerable, La Llacuna de Gallocanta és una massa d'aigua salada de caràcter endorreic situada en el centre del Sistema Ibèric, entre la província de Teruel i la província de Saragossa. L'endorreisme no és el resultat de l'aridesa (la zona té una precipitació mitjana d'uns 500 litres) sinó per tractar-se d'una cubeta tectònica, a les platges de la qual, es forma una fina crosta salina en els períodes secs. Una pervivència en la depressió de l'Ebre d'un mar interior de fa milers d'anys.

La conca endorreica està tancada entre les serres de Santa Cruz i de Pardos al nord, la Serra Menera al sud i la Serra del Caldereros a l'est. Es troba a uns 1.000 m d'altitud, fa 7,7 km de longitud i 2,8 km d'amplada; amb una fondària màxima de 1,5 m, encara que no sempre està del tot plena i pot arribar a assecar-se completament. Com es troba en una zona de clima mediterrani hi ha períodes de pluja i de secada.

A la zona s'hi troben llacunes més menudes com les del Guialguerrero, La Zaida, la Lagunica (el Navajo del Prat de la Torre) i altres. El conjunt forma una etapa important per al pas de les aus migratòries.

La llacuna està declarada com Refugi de Fauna Silvestre, Zona de Especial Protecció per a les Aus i apareix en el Conveni de Ramsar.
Les localitats que envolten la llacuna són: Gallocanta, Berrueco, Tornos, Bello i Cuerlas.

Aquesta llacuna constitueix un magnífic lloc d'hivernada i pas durant les migracions per a multitud d'aus migratòries, sobretot per les grues. Des d'octubre més de 40.000 grues procedents del Nord d'Europa fan parada en la llacuna durant la seva migració cap a les temperatures més càlides del Sud d'Espanya i Àfrica, la qual cosa ha permès que s'inclogui la zona a la Xarxa d'Hàbitats (Xarxa Natura-2000) d'interès Comunitari i estigui catalogada com a Z.I.P.A. (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Constitueix, doncs, una de les reserves biològiques més importants tant d'Espanya com del conjunt de la Comunitat Europea.

És l'enclavament més important d'aus aquàtiques d'Aragó, i el segon d'Espanya després de Doñana. Destaca com a caserna d'hivern d'espècies com el morell cap-roig (més de 70.000 aus) i l'ànec colorit (més de 30.000 aus), i en menor quantia altres ànecs. També és abundant la fotja (més de 20.000 aus).

També són importants les colònies de camallargues i becs d'alena. En els últims anys és lloc d'hivernada de l'oca comuna i de la grua. Aquestes últimes empren la llacuna com a lloc de repòs o de pas en les seves migracions. És espectacular el soroll que fan aquestes aus quan estan allotjades en la llacuna.

Altra fauna:
No hi ha peixos dins la llacuna però sí en els rierols que hi desmboquen. Al segle XVII consta que es pescaven grans quantitats de peixos, cosa que fa suposar que la llacuna era molt menys salada que en l'actualitat per ser una llacuna salina, però té molts rèptils i amfibis en rierols i basses. També hi ha mamífers en les serralades.

Flora:
La llacuna es troba en un ambient d'estepa mediterrània i amb plantes halòfites amb endemismes i espècies sota protecció com la gramínia Puccinellia pungens; el rar Lythrum flexuosum; i orquidiàcies com Orchis palustris.

DESCOBREIX VIATGES DE FAUNA A LA NOSTRA WEB

ELS BOSCOS

Els boscos són zones amb una alta densitat d'arbres. Cobreixen aproximadament el 30% de la superfície de la Terra. Aquestes comunitats de plantes ocupen grans àrees del planeta i funcionen com a hàbitat d'animals, moduladors de fluxos hidrològics i conservadors del sòl, constituint un dels aspectes regeneradors més importants de la biosfera de la Terra.
Per norma general, els boscos dominats per les angiospermes són més rics en espècies que els denominats gimnospermes (boscos de coníferes o de muntanya), que són els més extensos del planeta.

Els boscos caducifolis de l'hemisferi nord que es queden sense fulles a l'hivern, ofereixen un espectacle de color als boscos durant la tardor. La primavera fa retornar la vida amb l'aparició de les fulles, amples i comestibles com a base d'aliment de molts herbívors. I així, cada any, es repeteix el cicle als boscos caducifolis.
Els arbres més alts són les sequoies, els boscos de les quals, creixen a la costa oest dels Estats Units.
L'acció de l'home i l'explotació forestal provoca un alarmant estat de regressió en la conservació dels boscos i de les espècies que els habiten.