A Gallocanta trobem la major llacuna d'Aragó i una de les més extenses d'Espanya. Es troba en una zona amb una altitud considerable, La Llacuna de Gallocanta és una massa d'aigua salada de caràcter endorreic situada en el centre del Sistema Ibèric, entre la província de Teruel i la província de Saragossa. L'endorreisme no és el resultat de l'aridesa (la zona té una precipitació mitjana d'uns 500 litres) sinó per tractar-se d'una cubeta tectònica, a les platges de la qual, es forma una fina crosta salina en els períodes secs. Una pervivència en la depressió de l'Ebre d'un mar interior de fa milers d'anys.
La conca endorreica està tancada entre les serres de Santa Cruz i de Pardos al nord, la Serra Menera al sud i la Serra del Caldereros a l'est. Es troba a uns 1.000 m d'altitud, fa 7,7 km de longitud i 2,8 km d'amplada; amb una fondària màxima de 1,5 m, encara que no sempre està del tot plena i pot arribar a assecar-se completament. Com es troba en una zona de clima mediterrani hi ha períodes de pluja i de secada.
A la zona s'hi troben llacunes més menudes com les del Guialguerrero, La Zaida, la Lagunica (el Navajo del Prat de la Torre) i altres. El conjunt forma una etapa important per al pas de les aus migratòries.
La llacuna està declarada com Refugi de Fauna Silvestre, Zona de Especial Protecció per a les Aus i apareix en el Conveni de Ramsar.
Les localitats que envolten la llacuna són: Gallocanta, Berrueco, Tornos, Bello i Cuerlas.
La conca endorreica està tancada entre les serres de Santa Cruz i de Pardos al nord, la Serra Menera al sud i la Serra del Caldereros a l'est. Es troba a uns 1.000 m d'altitud, fa 7,7 km de longitud i 2,8 km d'amplada; amb una fondària màxima de 1,5 m, encara que no sempre està del tot plena i pot arribar a assecar-se completament. Com es troba en una zona de clima mediterrani hi ha períodes de pluja i de secada.
A la zona s'hi troben llacunes més menudes com les del Guialguerrero, La Zaida, la Lagunica (el Navajo del Prat de la Torre) i altres. El conjunt forma una etapa important per al pas de les aus migratòries.
La llacuna està declarada com Refugi de Fauna Silvestre, Zona de Especial Protecció per a les Aus i apareix en el Conveni de Ramsar.
Les localitats que envolten la llacuna són: Gallocanta, Berrueco, Tornos, Bello i Cuerlas.
Aquesta llacuna constitueix un magnífic lloc d'hivernada i pas durant les migracions per a multitud d'aus migratòries, sobretot per les grues. Des d'octubre més de 40.000 grues procedents del Nord d'Europa fan parada en la llacuna durant la seva migració cap a les temperatures més càlides del Sud d'Espanya i Àfrica, la qual cosa ha permès que s'inclogui la zona a la Xarxa d'Hàbitats (Xarxa Natura-2000) d'interès Comunitari i estigui catalogada com a Z.I.P.A. (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Constitueix, doncs, una de les reserves biològiques més importants tant d'Espanya com del conjunt de la Comunitat Europea.
És l'enclavament més important d'aus aquàtiques d'Aragó, i el segon d'Espanya després de Doñana. Destaca com a caserna d'hivern d'espècies com el morell cap-roig (més de 70.000 aus) i l'ànec colorit (més de 30.000 aus), i en menor quantia altres ànecs. També és abundant la fotja (més de 20.000 aus).
És l'enclavament més important d'aus aquàtiques d'Aragó, i el segon d'Espanya després de Doñana. Destaca com a caserna d'hivern d'espècies com el morell cap-roig (més de 70.000 aus) i l'ànec colorit (més de 30.000 aus), i en menor quantia altres ànecs. També és abundant la fotja (més de 20.000 aus).
També són importants les colònies de camallargues i becs d'alena. En els últims anys és lloc d'hivernada de l'oca comuna i de la grua. Aquestes últimes empren la llacuna com a lloc de repòs o de pas en les seves migracions. És espectacular el soroll que fan aquestes aus quan estan allotjades en la llacuna.
Altra fauna:
No hi ha peixos dins la llacuna però sí en els rierols que hi desmboquen. Al segle XVII consta que es pescaven grans quantitats de peixos, cosa que fa suposar que la llacuna era molt menys salada que en l'actualitat per ser una llacuna salina, però té molts rèptils i amfibis en rierols i basses. També hi ha mamífers en les serralades.
Flora:
La llacuna es troba en un ambient d'estepa mediterrània i amb plantes halòfites amb endemismes i espècies sota protecció com la gramínia Puccinellia pungens; el rar Lythrum flexuosum; i orquidiàcies com Orchis palustris.
Altra fauna:
No hi ha peixos dins la llacuna però sí en els rierols que hi desmboquen. Al segle XVII consta que es pescaven grans quantitats de peixos, cosa que fa suposar que la llacuna era molt menys salada que en l'actualitat per ser una llacuna salina, però té molts rèptils i amfibis en rierols i basses. També hi ha mamífers en les serralades.
Flora:
La llacuna es troba en un ambient d'estepa mediterrània i amb plantes halòfites amb endemismes i espècies sota protecció com la gramínia Puccinellia pungens; el rar Lythrum flexuosum; i orquidiàcies com Orchis palustris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario