Tota la població oriental de Nord-Amèrica, composta per diversos centenars de milions de Papallones Monarca (Danaus plexippus), migra cada any en la seva majoria des del sud de Canadà en un viatge de 5,000 quilòmetres, la durada en ambdós sentits misteriosament excedeix la seva propi cicle de vida, a les seves àrees d'hivernada, situades en només poques hectàrees en una serralada mexicana que ha estat declarat tant Reserva de la Biosfera, com a Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO. Incapaços de volar a causa de les baixes temperatures, formen aglomeracions espesses en el seu arbre preferit (Abies religiosa), i sovint cobreixen el arbre completament. Però quan el sol matutí ha escalfat les papallones prou, milions d'ells obren les seves ales per aixecar vol: Un espectacle absolutament increïble!
El seu atractiu color taronja vermellós és el seu principal mecanisme de defensa. D'aquesta manera avisa als seus depredadors que el seu cos porta substàncies tòxiques. Algunes aus menjen papallones monarca però al arribar a l'estòmac les vomiten inmediatament.
Les papallones viuen unes quatre setmanes, excepte les que migren que viuen de set a vuit setmanes.
Protagonitzen la migració més numerosa de tots els insectes. Aletejen de 300 a 720 vegades per minut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario