Expedició a la Llacuna de la Nava, Palència

La Llacuna de la Nava va ser originalment una gran llacuna natural de més de 2.000 ha situada al sud-oest de la província de Palència. Després de diversos intents de dessecació, va desaparèixer finalment com aiguamoll a l'any 1968 per obrir noves terres de cultiu. No obstant això, a partir de l'any 1990 hi ha un exitós projecte de recuperació de l'aiguamoll dut a terme per la Fundació Global Nature i diverses administracions, atès que s'ha restituït unes 400 hectàrees. Està integrada dintre de la Zona d'especial protecció per a les aus(Zepa) i forma part d'aiguamolls del Conveni de Ramsar.

L'actual Llacuna de la Nava és una llacuna estepària, amb un règim hidrològic anual controlat de forma artificial, pel fet que l'aportació de precipitacions és mínim i clarament insuficient. És una llacuna de baixa profunditat, amb uns 40 cm de mitjana, que es manté amb aigua des de la tardor fins que s'asseca durant l'estiu. L'aigua que s'introdueix en les cubetes de la llacuna procedeix en la seva major part del Canal de Castella.

Acull importantíssims contingents d'aus aquàtiques, i existeix a la actualitat un inventari amb 222 espècies d'aus, el que suposa el 41% de totes espècies presents a la península ibèrica.

És zona d'importància internacional per l'ànsar comú (Anser anser) amb concentracions màximes de fins a 10.000 individus. Acull especialment anàtids i limícoles, (amb màxims de fins a 20.000 aus), sobretot en la hivernada i els passos migratoris de primavera i tardor. També cal ressaltar la seva rellevància durant l'estiu, època més desfavorable per a les aus aquàtiques. En aquesta època de l'any, la Nava és un dels pocs llocs on troben hàbitat i condicions favorables en l'àmbit nacional.

Entre les espècies que visiten la llacuna destaquen: l'oca riallera petita (Anser erythropus), el xoriguer petit (Falco naumanni), el pioc salvatge (Otis tarda) i l 'ànec capblanc (Oxyura leucocephala), l'espàtula (Platalea leucorodia), el bitó comú (Botaurus stellaris), el martinet ros (Ardeolla ralloides), passos de cigonya negra (Ciconia nigra), l'ànec griset (Anas strepera) o el fumarell carablanc (Chlidonias hybridus). Un altre au de pas en migració és la boscarla d'aigua (Acrocephalus paludicola), que estava considerada en perill i de la qual no es tenia gaire informació. Per aquest motiu, es va concedir un Projecte Life de la UE per a la Conservació de la Boscarla d'aigua a la ZEPA "La Nava - Camps" entre els anys 2002 i 2006, dut a terme per la Fundació Global Nature.

A la flora, destacar la presència d'espècies rares i amenaçades, com la Chara oedophylla i altres macròfits aquàtics com la Zannichellia obstusifolia. També cal esmentar la presència d'una aquàtica emergent, Botumus umbelatus, planta escassa i en regressió a la Península Ibèrica.

Podeu observar les fotografies en aquest enllaç

Expedición a la Laguna de la Nava, Palencia

La Laguna de la Nava fue originalmente una gran laguna natural de más de 2.000 ha situada al suroeste de la provincia de Palencia. Tras varios intentos de desecación, desapareció finalmente como humedal en el año 1968 para abrir nuevas tierras de cultivo. Sin embargo, a partir del año 1990 hay un exitoso proyecto de recuperación del humedal llevado a cabo por la Fundación Global Nature y diversas administraciones, dado que se ha restituido unas 400 hectáreas. Está integrada dentro de la Zona de especial protección para las aves (Zepa) y forma parte de humedales del Convenio de Ramsar.

La actual Laguna de la Nava es una laguna esteparia, con un régimen hidrológico anual controlado de forma artificial, debido a que la aportación de precipitaciones es mínimo y claramente insuficiente. Es una laguna de baja profundidad, con unos 40 cm de media, que se mantiene con agua desde el otoño hasta que se seca durante el verano. El agua que se introduce en las cubetas de la laguna procede en su mayor parte del Canal de Castilla.

Acoge importantísimos contingentes de aves acuáticas, y existe en la actualidad un inventario con 222 especies de aves, lo que supone el 41% de todas especies presentes en la península ibérica.

Es zona de importancia internacional por el Ansar común (Anser anser) con concentraciones máximas de hasta 10.000 individuos. Acoge especialmente anátidas y limícolas, (con máximos de hasta 20.000 aves), sobre todo en la invernada y los pasos migratorios de primavera y otoño. También hay que resaltar su relevancia durante el verano, época más desfavorable para las aves acuáticas. En esta época del año, la Nava es uno de los pocos lugares donde encuentran hábitat y condiciones favorables en el ámbito nacional.

Entre las especies que visitan la laguna destacan: la oca risueña pequeña (Anser erythropus), el cernícalo primilla (Falco naumanni), la avutarda (Otis tarda) y la malvasía cabeciblanca (Oxyura leucocephala), la espátula (Platalea leucorodia) , el avetoro común (Botaurus stellaris), la garcilla cangrejera (Ardeolla ralloides), pasos de cigüeña negra (Ciconia nigra), el ánade friso (Anas strepera) o el fumarel cariblanco (Chlidonias hybridus). Otro ave de paso en migración es el carricerín cejudo (Acrocephalus paludicola), que estaba considerada en peligro y de la que no se tenía mucha información. Por este motivo, se concedió un Proyecto Life de la UE para la Conservación de la Carricerín cejudo en la ZEPA "La Nava - Campos" entre los años 2002 y 2006, llevado a cabo por la Fundación Global Nature.

En la flora, destacar la presencia de especies raras y amenazadas, como la Chara oedophylla y otros macrófitos acuáticos como la Zannichellia obstusifolia. También cabe mencionar la presencia de una acuática emergente, Botumus umbelatus, planta escasa y en regresión en la Península Ibérica.

DESCUBRE NUESTROS MEJORES VIAJES

La Serra de Boumort

La Serra de Boumort es troba a cavall de les comarques del Pallars Jussà i de l'Alt Urgell. Un espai solitari, abrupte i salvatge, de fàcil accés i emplaçat al Prepirineu de Lleida. Es troba catalogada dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000. Té una extensió de 10.000 hectàrees i el seu punt més alt és el Cim de Boumort amb 2.076 metres d'alçada, indret que ofereix al visitant unes magnífiques panoràmiques dels Pirineus i de la Plana de Lleida.

En aquest indret trobem un ecosistema molt ric en fauna i flora. És la serra més meridional d'Europa amb fauna i flora alpina. La presència de fauna és essencialment d'espècies de mamífers i d'aus. La flora podem diferenciar espècies de cotes baixes i d'altres de zones més altes.

El Boumort presenta la singularitat de ser l'únic lloc d'Europa on podem trobar i observar les quatre espècies de voltors simultàniament: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. Les cingleres i les copes dels arbres són llocs de cria d'aquestes aus al llarg de tota la serra.

El voltor comú és la rapinyaire més nombrosa, formant-se grups d'entre 30 i 50 individus sobrevolant el cel a la recerca d'aliment. El voltor negre és una espècie reintroduïda recentment després d'haver desaparegut d'aquest hàbitat. Els darrers anys s'ha aconseguit la cria de nous individus gràcies a la bona adaptació en aquest medi natural. L'aufrany és una espècie migratòria present a la primavera i a l'estiu, a diferència del voltor comú, el voltor negre i el trencalòs que hi són presents al llarg de tot l'any. A les acaballes de l'estiu migra cap a zones més càlides de l'Àfrica subsahariana a la recerca d'aliment. Finalment, el trencalòs s'alimenta de moll d'os que trenca després de deixar-ho caure des de les alçades. Altres rapinyaires que habiten al Boumort són l'àliga daurada i el falcó pelegrí.

D'espècies d'aus en trobem d'altres ben destacades i que ocupen llocs diferents a l'escala tròfica. Exemple són el picot negre, el gall fer, el mussol pirinenc, la perdiu roja i la perdiu xerra.

L'altre gran grup important de la fauna present són els mamífers, especialment els ungulats salvatges, a on el cérvol comú és el seu principal protagonista. A darrers de setembre es produeix la brama del cérvol, moment d'aparellament a on el mascle emet uns forts brams per atreure les femelles i que poden escoltar-se per tota la serra. La sortida de sol o la posta són les millors hores per gaudir-ne. És en aquest moment quan els mascles dominants competeixen entre ells enfrontant-se amb les seves robustes i majestuoses banyes. A la primavera es produeix el naixement de les cries, època també en què els animals canvien les banyes per unes de noves.

Semblants al cérvol comú, al Boumort podem trobar el cabirol, l'isard i la daina. D'altres espècies de mamífers que també viuen són el porc senglar, la guineu, el teixó, l'esquirol, la fagina i la marta.

La flora existent a la Serra de Boumort difereix si es localitza a les parts altes o baixes de la serralada. La vegetació a les zones de menys altitud consisteix en arbres com el pi roig i el roure. Tanmateix podem trobar matolls de argelagues i romaní així com boixos. Ben diferent és la vegetació i el paisatge de les zones més altives, formada per prats quasi alpins i el pi negre, com també les herbàcies. Destaquem la festuca i l'avena montada. Tota aquest diversitat ofereix al visitant una gran varietat paisatgística.

Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d'aquest espai, que són: l'aguilera, el narcís, l'astràgal danès, la bufalaga de les neus i la flor del vent.

En definitiva, la Serra de Boumort és un indret privilegiat per a l'observació de la fauna salvatge.

DESCOBREIX LES NOSTRES RUTES I 

SORTIDES A LLEIDA A LA PÀGINA WEB