28 jul 2016

EL CENTRO HISTÓRICO DE CRACOVIA, Patrimonio de la Humanidad



El centro histórico de Cracovia, la antigua capital de Polonia, es un notable ejemplo de la arquitectura medieval. Esta ciudad de mercaderes del siglo XIII posee la plaza del mercado más grande de Europa y numerosos edificios históricos, palacios e iglesias con magníficos interiores. Los restos de las fortificaciones del siglo XIV, el asentamiento medieval de Kazimierz con sus antiguas sinagogas, la Universidad Jagellónica y la catedral gótica de Wawell son testigos de la fascinante historia de la ciudad.

El trazado de Cracovia se basa en cuatro áreas principales: el centro, alrededor de la plaza del mercado; el wawell, emplazamiento del palacio imperial; el distrito urbano de Kazimierz y el barrio de Stradom. La Stare Miasto (ciudad vieja) se caracteriza por su cuadricula de calles perfectamente perpendiculares, trazado ordenado por Boloslaw el Casto en 1257, cuando decidió unificar los distintos pueblos dispersos alrededor de la colina de Wawell. Lo único que queda en pie de las murallas mediavales es la puerta y la parte de la muralla construida en 1499, cerca de la puerta principal de la ciudad.

La ciudad vieja está separada del viejo distrito de Kazimierz, que fue una isla hasta 1880. Kazimierz fue el barrio judío de Cracovia hasta la segunda guerra mundial. El distrito universitario de la ciudad es el más antiguo de Polonia y uno de los más antiguos de Europa. Entre los estudiantes ilustres de la Universidad Jagellónica se encuentran Copérnico y Karol Wojtyla, el que fuera después el papa Juan Pablo II.

En la colina caliza de Wawell, que se cierne sobre el centro histórico de Cracovia, se encuentran algunos de los edificios más importantes de la ciudad, entre los que se encuentra el palacio real. En la actualidad, el palacio alberga un museo en el que se exponen tapices, el tesoro real y muebles antiguos. También se encuentra en este lugar la catedral de Wawell, en la que eran enterrados los reyes polacos.

A la entrada de Wawell se halla el inicio del antiguo camino real de notables monumentos históricos que lleva al corazón de la ciudad vieja: la plaza del mercado (Rynek Glówny). Con 200 m de lado, es una de las plazas públicas medievales más grandes de Europa. Uno de sus lados está presidido por la iglesia gótica de la Asunción de la Virgen María, y en el centro se encuentra el Skiennice, el antiguo mercado de productos textiles.







7 abr 2016

2n "SISÓ TREK, Camina i aprèn", 17 d'abril de 2016


DIA: 17 d’abril 2016
HORA: 08:30 h
LLOC DE TROBADA: A l’entrada de Bellmunt d’Urgell (zona bàscula)
DURADA: 3 -4 h aprox.
DISTÀNCIA: 9 km aprox.
INSCRIPCIONS: al telèfon 973.390.086 o bé info@birdinglleidaexpedicions.cat (ACTIVITAT GRATUÏTA)

DESCRIPCIÓ SORTIDA
Caminada amb guia acompanyant d’uns 9 km aprox. per endinsar-nos en l'hàbitat estepari dels Secans de Bellmunt-Almenara. Guia acompanyant a llarg de la sortida. Durant la caminada es realitzaran aturades on s’explicarà l’ecosistema dels secans a Lleida, i en especial els de la Serra de Bellmunt-Almenara, la geologia, la fauna i les aus, la flora, el paisatge i l’arquitectura rural.

CAL PORTAR
- Binocles
- Guia d'aus i/o fauna si es disposa
- Roba i calçat adequat
- Barret i protecció solar
- Repel·lent de mosquits
- Beguda i quelcom de menjar

A SABER I COMPLIR:
Els Secans de Bellmunt-Almenara és una zona d’especial protecció i de cria i nidificació d’espècies d’aus protegides,  subjecta a una estricta normativa. El recorregut  transcorre per Àrees d’interés faunístic catalogades per la presencia de sisó (Tetrax tetrax), calàndria i l’esparver cendrós. 
És per aixó que s’han de pendre les següents mesures per tal de no produir repercussions negatives envers els valors del medi natural i la biodiversitat a la zona:
  • Durant la caminada resta prohibit sortir dels camins senyalitzats i transitar sota cap concepte camp a través.
  • S’han d’evitar els sorolls innecessaris.
  • No es podran portar gossos.
  • En el cas de l’avistament d’exemplars d’èspècies protegides s’haurà d’evitar qualsevol tipus de molèstia. En el supòsit de la detecció de nius a les proximitats s’evitarà l’aturada en aquest punt i mantener silenci absolut.
  • No es podrá abandonar cap tipus de material o deixalla.
  • No es podrá malmetre cap exemplar de flora i fauna o element geològic.
  • No es pot obtenir informació gràfica, visual o sonora de sisó, calandria i esparver cendrós en cas d’avistament d’algun exemplar. Per aquest supòsit es requereix una autorització específica.
  • Màxim de silenci en el moment d'observació d'animals. En el moment que detectem un animal manteniu en silenci i estigueu quiets, eviteu moviment brusc. Mantingueu la distància per evitar que fugin.
  • Escolteu les explicacions del guia. Pregunteu tots els dubtes que tingueu. Seguiu les seves recomanacions i indicacions.
  • Compartiu les experiències amb els companys de la sortida.
  • El comportament dels animals és imprevisible. Les aus, i els animals en general, no els agrada la presència humana, poques vegades els podem veure de prop.
  • Respecteu i estimeu la natura.
  •  
  •  MÉS INFORMACIÓ
  •  

18 dic 2015

L'ESTANY D'IVARS I VILA-SANA, UN RACÓ DE NATURA A LLEIDA

L'Estany d'Ivars i Vila-Sana es troba situat a la comarca del Pla d'Urgell. Es tracta de l'estany interior més gran de Catalunya en quant a dimensions. L'estany es va recuperar l'any 2005 després de la seva dessecació l'any 1951. Ens trobem davant d'una llacuna d'aigua dolça, una important zona humida, tot i que el seu origen és endorreic.



La superfície lacustre és de 126 ha, amb 30 ha més de zona natural perifèrica i 10 ha de zona de tractament especial. La seva longitud és de 2.142 m i l'amplada màxima arriba a 730 m. La profunditat màxima és de 3,95 m, tot i que la mitjana és aproximadament d'un metre de profunditat. Les aigües provenen del Canal d'Urgell per després drenar a un afluent del riu Corb. El perímetre de l'Estany d'Ivars ronda els 6 km, la major part dels quals formen itineraris turístics.



L'Estany d'Ivars i Vila-Sana és un paradís ornitològic, ric en fauna i flora característica de les zones humides. Compta amb la presència de 241 espècies de vertebrats, repartides en 29 de mamífers, 201 d'aus, 6 de rèptils, 5 d'amfibis i 5 de peixos. D'entre les espècies d'aus les principals són les pertanyents a les famílies dels limícoles, els anàtids, els ardeids, les passeriformes, els fringíl·lids i les rapinyaires.



 Per a poder gaudir d'aquesta gran riquesa de biodiversitat, l'espai natural de l'Estany d'Ivars compta amb 2 zones d'arribada amb pàrquing, 4 àrees de descans, 4 miradors i 2 aguaits d'observació de l'avifauna, a més d'un recorregut degudament senyalitzat amb indicacions verticals i plafons informatius.



De les espècies de la família dels anàtids les més destacades amb presència a l'estany citarem l'ànec coll verd, l'ànec cullerot, el xibec i el morell. Els ardeids són les aus de més grans dimensions que habiten l'estany, com per exemple el martinet de nit, el martinet ros, l'esplugabous, l'agró blanc, el martinet blanc, el bernat pescaire i l'agró roig.



La rapinyaire principal que podem observar és l'arpella vulgar, una rapinyaire d'aiguamoll amb molt pocs exemplars a tota Catalunya.



Altres espècies aquàtiques que habiten a l'estany i el seu entorn citem el cames llargues, el bec d'alena, el cabussó emplomallat, la xivitona, el corb marí gros, la fotja vulgar i la polla d'aigua.



Cal destacar que no totes les espècies que viuen a l'estany són presents tot l'any. Moltes de les quals són residents o sedentàries i les podem trobar al llarg de tot l'any, però moltes altres són estivals, és a dir, arriben a la primavera a reproduir-se per tornar a marxar a zones més càlides a les acaballes de l'estiu. Són les anomenades espècies nidificants. Les illetes formants plenes d'abundant vegetació a l'interior de les aigües afavoreixen la tria d'aquest espai per a reproduir-se. Les espècies hivernants arriben de zones més fredes del nord d'Europa a passar l'hivern a les nostres contrades. Tot plegat fa que les espècies d'aus que habiten a l'Estany d'Ivars no siguin sempre les mateixes al llarg de tot l'any, fet que afavoreix poder visitar-ho en diferents estacions de l'any i trobar sempre una fauna i paisatge ben diferent gràcies a la seva gran varietat i versatilitat. 





Hi destacaríem que durant les grans migracions de les aus, moltes s'aturen temporalment a les aigües de l'estany a descansar i alimentar-se per un breu període de temps.



La vegetació i flora de l'Estany d'Ivars i Vila-Sana és fonamentalment aquàtica i de bosc de ribera, predominant els canyissars al voltant del perímetre de l'estany. Els canyissars són formats per plantes tipus el canyís, la bova i el lliri groc o d'aigua. El bosc de ribera el formen arbres com l'àlber, el xop, el vern, el freixe i el salze. Els voltants de l'estany predominen conreus agrícoles i de fruiters.



L'Estany d'Ivars i Vila-Sana és un espai natural protegit dins de la Xarxa Natura 2000. Està considerat com una Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària (LIC). Inclòs dintre del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya.










16 nov 2015

EL ÁRTICO Y LA ANTÁRTIDA, Grandes viajes para descubrir

EL PARQUE NACIONAL DEL IGUAZÚ EN ARGENTINA

Las cataratas del Iguazú, una de las más grandes y espectaculares del mundo, se encuentran en el corazón de este parque nacional de gran extensión, riqueza y diversidad. El conjunto tiene forma semicircular, con alturas de hasta 80 m y un diámetro de 2.700 m, sobre un farallón basáltico que discurre a lo largo de la frontera entre Argentina y Brasil.


El sitio consta del antiguo parque nacional y de varias reservas naturales en la provincia argentina de Misiones, en el nordeste del país. El río Iguazú es, por parte argentina, la frontera norte del parque y las reservas y, por parte brasileña, la frontera sur del parque nacional do Iguaçu, que también ha sido declarado Patrimonio de la humanida en ese país.

Las cataratas están constituidas por numerosos saltos y el rocío producido por el choque del agua contra las rocas forma una tenue pero incesante lluvia y crea uno de los más bellos espectáculos naturales del mundo. La vegetación del parque es, en general, la propia de la pluviselva tropical, con gran abundancia de lianas y epifitas, aunque posee una menor diversidad de especies en comparación con las de Brasil y parte de Paraguay. De todos modos, alberga más de 2.000 especies de plantas vasculares.


La vegetación en los alrededores de las cataratas es extraordinariamente frondosa debido al rocío constante existente. Existe también una gran cantidad de aves y en el parque se encuentra casi la mitad de las especies de Argentina. La fauna salvaje, característica de la región, cuenta con tapires, coatíes de cola anillada y osos meleros.

También hay algunas de las especies de mamíferos en peligro de extinción; carnívoros como el jaguar, el ocelote y el tigrillo o leopardo tigre; el oso hormiguero gigante y la nutria brasileña. Entre los primates viven en el parque monos capuchinos y monos aulladores. Hay asimismo, pequeñas poblaciones del amenazado yacaré overo, y de la serreta brasileña o pato serrucho en peligro de extinción.

El 22 de febrero de 2012 las cataratas del Iguazú fueron elegidas como una de las Siete maravillas naturales del mundo.