La brama és un so gutural que emeten els mascles del cérvol comú (Cervus elaphus) durant la tardor, moment en què podem escoltar aquest fenomen de la natura que any rere any es repeteix des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars, d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta. A l'època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l'harem. Durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els provoca un desgast notable al final de la temporada del zel.
Per tot això, les banyes s'han estat desenvolupant durant l'estiu, adquirint major grandària, longitud, i més nombre de puntes a mesura que avança l'edat de l'exemplar. A la tardor les banyes perden la pell protectora que les recobreix (el vellut), que els mascles s'encarreguen de fer desprendre fregant el cap contra els troncs dels arbres. Durant tota l'època de reproducció, els mascles no s'alimenten ja que passen tot el dia lluitant entre ells o copulant amb les femelles que hagin “guanyat”, de manera que no és estrany que molts morin de fam i pur esgotament si l'any ha estat dolent i no han acumulat reserves suficients per a l'hivern. Això afecta a individus joves, que solen acabar l'estació sense reproduir, derrotats per animals de més edat i força. A causa d'això, l'esperança de vida mitjana per als mascles d'aquesta espècie és de només 5 o 6 anys, encara que si els va bé poden arribar als 20. En algunes ocasions, dos mascles queden enganxats i moren per no poder separar-se. Les femelles no disposen de banyes.
Per tot això, les banyes s'han estat desenvolupant durant l'estiu, adquirint major grandària, longitud, i més nombre de puntes a mesura que avança l'edat de l'exemplar. A la tardor les banyes perden la pell protectora que les recobreix (el vellut), que els mascles s'encarreguen de fer desprendre fregant el cap contra els troncs dels arbres. Durant tota l'època de reproducció, els mascles no s'alimenten ja que passen tot el dia lluitant entre ells o copulant amb les femelles que hagin “guanyat”, de manera que no és estrany que molts morin de fam i pur esgotament si l'any ha estat dolent i no han acumulat reserves suficients per a l'hivern. Això afecta a individus joves, que solen acabar l'estació sense reproduir, derrotats per animals de més edat i força. A causa d'això, l'esperança de vida mitjana per als mascles d'aquesta espècie és de només 5 o 6 anys, encara que si els va bé poden arribar als 20. En algunes ocasions, dos mascles queden enganxats i moren per no poder separar-se. Les femelles no disposen de banyes.
Els mascles més joves i els individus més febles s'esperen fins al final de la brama (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana. Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores. Si no es produeix la fecundació, la femella només torna a ovular 18 dies després. És l'únic moment on mascles i femelles conviuen junts. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d'altres femelles fins a la tardor següent. Les demostracions de poder dels mascles inclouen les brames i lluites rituals, en les quals utilitzen la seva cornamenta. Els territoris preferits són on les femelles hagin de beure o alimentar-se.
Durant tot l'any els mascles romanen solitaris o en petits grups. Arribada l'època de zel de les femelles, els mascles es concentren en determinats indrets on les reclamen amb els seus brams i les cobreixen. La resta de l’any les femelles formen petits grups amb les seves cries dirigides per una femella de més edat que estableix una rígida jerarquia entre les altres, i és l'encarregada de desplaçar, detenir el grup i triar els llocs de descans i de menjar de tot el ramat.
Les femelles prenyades durant la tardor pareixen una cria, rarament dues, 8 mesos després, al començament de l'estiu entre els mesos de maig i juny. Els cervatells poden aixecar-se i seguir a la seva mare poc després de néixer, però ella sol amagar-lo entre la vegetació frondosa del bosc on hi va regularment per alletar, cosa que fan fins als 3 mesos. Als 2 anys les femelles ja són adultes, mentre que els mascles aconsegueixen la maduresa als 3, però encara trigaran uns anys més a poder vèncer la resistència dels veterans i apariar.
Curiosament, les banyes, protagonistes de les lluites de la brama, són una característica pròpia dels cèrvids actuals, ja que els seus avantpassats més remots no en tenien. La consecució d'aquestes astes és un estrany cas evolutiu, ja que els cérvols la perden i renoven anualment, el que suposa un gran esforç metabòlic. El perquè, un cop assolida aquesta magnífica banya, l'animal no la manté al llarg de la seva vida sense mudar és un enigma encara sense resoldre i, des del punt de vista energètic, constitueix un clar malbaratament, cosa gens habitual en el regne animal. La renovació i pèrdua de les banyes es produeix els mesos de març i abril. Pocs dies després, comença a créixer la nova banya, fet que suposa un esforç per al cérvol que, durant els quatre o cinc mesos de formació, ha d’assimilar diversos quilos de sals càlciques i fosfòriques. Les banyes creixen recobertes d'una pell molt vascularitzada i sedosa anomenada vellut. El mes de juliol, la banya arriba a la seva mida màxima i l'alt nivell de testosterona a la sang fa que el vellut es quedi sense irrigació sanguínia i, per tant, mori. Per ajudar la seva caiguda, l'animal es frega contra els arbres.
El millor moment del dia per observar la brama i les lluites dels mascles són les primeres hores del dia i al capvespre.
Què cal fer durant la brama a la Serra de Boumort
- Primer de tot cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l'espècie i per tant haurem d'extremar les precaucions per tal de NO interferir ni el més mínim en l'activitat d'aquest ungulat
- Procurem sempre de moure’ns en absolut silenci.
- Circular sempre per la pista principal i sobretot no l'abandonem per acostar-nos als animals, perquè si noten la nostra presència, deixaran de bramar i fugiran.
- Us recomanem que busqueu un punt amagat on sapigueu que hi ha una elevada activitat de brama i amb paciència espereu en silenci, d'aquesta manera serà més probable que feu alguna observació interessant.
- Porteu prismàtics i telescopi terrestre per facilitar l'observació. També us podeu endur una guia d'identificació d'ocells i d’altres mamífers.
- És important disposar d'un vehicle tot terreny per realitzar segons quins recorreguts.
- A causa de la major afluència de visitants a la Reserva últimament també ha augmentat la quantitat de deixalles que es deixen a la muntanya. Per aquest motiu, fem una crida al civisme per tal que les activitats que s'hi duen a terme siguin de total respecte amb el medi natural.
- No es recomana l'excursionisme sense cap guia durant aquesta època.
.jpg)
