LES ESPÈCIES AQUÀTIQUES INVASORES

Mosquit tigre

Les espècies aquàtiques invasores són plantes i animals que es desenvolupen en un lloc i són introduïdes en un altre mitjançant diversos mètodes . Les espècies sempre han utilitzat els oceans per a moure's pel planeta. Bé nedant, bé desplaçant-se amb l'ajuda d'un tronc, una fulla o un coco, els organismes han trobat nous mons on desenvolupar-se. Però, fins a fa poc, aquest procés havia estat moderat, limitat als corrents i els vents. No obstant això, des que l'ésser humà prengués els mars, els intrèpids polissons han contat amb cada vegada un major nombre de vehicles per a dispersar-se més lluny i de manera més ràpida. El resultat és l'existència d'un nombre creixent d'ecosistemes, fonamentalment prop de les línies costaneres, que estan sent posats en perill i fins i tot exterminats per espècies no nadives.

Cranc vermell o cranc americà

En què consisteixen? Una espècie aquàtica invasora no nadiva pot ser qualsevol organisme que existeixi en algun lloc, dintre o prop de l'aigua, al que no pertany. Quan una espècie forana arriba a un nou lloc, poden succeir diverses coses: pot trobar inhòspit el nou hàbitat i morir; pot sobreviure amb tot just impacte per al medi ambient; o pot fer-se amb el control i danyar de diverses maneres la vida salvatge que existeix en el lloc de forma natural. Les espècies invasores solen desenvolupar-se perquè els seus nous hàbitat manquen de depredadors naturals que controlin la població. Provoquen danys fonamentalment al consumir espècies nadives, competir amb elles per menjar o espai o introduir malalties. Un infame exemple és el musclo zebra, introduït accidentalment per un carguero en els Grans Llacs d'Amèrica del Nord des del Mar Negre en 1988. El petit mol·lusc es va multiplicar de forma incontrolada, el que va privar de menjar a les nombroses poblacions de musclos nadives dels Grans Llacs i va afectar a les estructures construïdes per l'ésser humà, des de canonades d'entrada a les fàbriques als timons dels vaixells. Actualment s'han propagat des de Canadà fins a Mèxic i està considerada una de les espècies més perjudicials. A l'any es gasten centenars de milions de dòlars per a controlar la població. Com arriben aquí? La majoria de les espècies marines invasores viatgen de polissons en els llastos dels vaixells. Els vaixells de gran grandària conten amb tancs en els seus cascos, els quals s'emplenen d'aigua de mar per a contrarestar el pes de la càrrega.

Musclo zebra

Els vaixells aboquen l'aigua en els ports de descàrrega, en alguns casos més de 75 milions de litres. Quan el vaixell arriba a la seva destinació, solta el llast juntament amb totes les espècies que hagi dintre, des de bancs de peixos a organismes microscòpics. En l'actualitat existeixen nombroses oportunitats per a transportar espècies no nadives.
Anualment uns 45.000 cargueros desplacen més de 10.000 milions de tones d'aigua com llast per tot el món. Les espècies invasores també es desplacen en la part exterior del casc dels vaixells i en els milions de tones de plàstic i altres escombraries que suren pel planeta en els corrents oceànics. Les espècies adquirides en el comerç d'animals exòtics i d'aquari alliberades en altre lloc poden convertir-se en espècies invasores, ja que poden escapolir-se de les explotacions dedicades a la acuicultura. El continu augment de la temperatura provocat per l'escalfament global està permetent que espècies no nadives poblin els hàbitat oceànics que eren massa freds en el passat per a poder-se habitar. Combatre a les espècies invasores Per a combatre a les espècies invasores, els governs s'estan centrant en la forma de gestionar els llastos dels vaixells.
Existeixen noves normatives en diversos països que exigeixen als vaixells canviar l'aigua dels seus llastos mentre es trobin desplaçats o que tracten d'eliminar a les espècies polissons abans que siguin alliberades.