BOU DE MUNTANYA ESCOCÈS – BOS TAURUS

La vaca de muntanya, també coneguda com la vaca peluda, és una antiga raça escocesa criada pel consum de carn. Avui dia també s'utilitza per a fer espectacles i per competir amb la resta de caps de ramat. Son famosos pel seu gran abric de pèl llarg que els ajuda a fer front a les baixes temperatures del hivern escocès. És poden trobar exemplars a les zones del Cercle Àrtic, el que significa que tenen gran capacitat d'adaptar-se a condicions extremes. Llueixen una espectacular cabellera de color taronja, tenen una gruixuda capa de greix i unes espectaculars banyes que utilitzen per obrir-se pas entre la neu. En ocasions les banyes també les utilitzen per a defensar-se de ramats rivals i dels depredadors.
Pot pesar entre 400 i 1000kg i viure entre 15 i 22 anys.
Son grans experts en buscar aliment entre la neu, no és estrany doncs, trobar-les en empinades parets o en vessants empinades de les muntanyes escoceses.
S'alimenten de diferents tipus de plantes i de matèria vegetal, principalment gramínies. També son coneguts per alimentar-se de fulles d'arbres i arbustos de baix creixement.
Viuen en gran ramats i tenen molt pocs depredadors. Els mes dèbils son els petits cadells que es desprenen del ramat.

LES GRANS MIGRACIONS. LA PAPALLONA MONARCA

Tota la població oriental de Nord-Amèrica, composta per diversos centenars de milions de Papallones Monarca (Danaus plexippus), migra cada any en la seva majoria des del sud de Canadà en un viatge de 5,000 quilòmetres, la durada en ambdós sentits misteriosament excedeix la seva propi cicle de vida, a les seves àrees d'hivernada, situades en només poques hectàrees en una serralada mexicana que ha estat declarat tant Reserva de la Biosfera, com a Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.
Incapaços de volar a causa de les baixes temperatures, formen aglomeracions espesses en el seu arbre preferit (Abies religiosa), i sovint cobreixen el arbre completament. Però quan el sol matutí ha escalfat les papallones prou, milions d'ells obren les seves ales per aixecar vol: Un espectacle absolutament increïble!
El seu atractiu color taronja vermellós és el seu principal mecanisme de defensa. D'aquesta manera avisa als seus depredadors que el seu cos porta substàncies tòxiques. Algunes aus menjen papallones monarca però al arribar a l'estòmac les vomiten inmediatament.
Les papallones viuen unes quatre setmanes, excepte les que migren que viuen de set a vuit setmanes.
Protagonitzen la migració més numerosa de tots els insectes. Aletejen de 300 a 720 vegades per minut.

DESCOBREIX VIATGES A MÈXIC

BUCEAR EN ELIAT, MAR ROJO (ISRAEL)

Eliat esta situada a orillas del mar Rojo, se halla entre irregulares montañas rojizas y aguas cristalinas acariciadas por la suave brisa del norte, es la elección perfecta para practicar el submarinismo. Aquí se encuentran los arrecifes de coral tropicales más septentrionales del mundo. Hay cientos de tipos de coral y unas 800 variedades de vida marina , incluyendo pulpos, rayas , delfines , barracudas , meros, serpientes marinas , tortugas , peces loro , peces ángel , peces mariposa , incluso a veces tiburones ballena . La reserva es un área protegida que rodea los 1.200 metros de longitud del arrecife. El número de visitantes es limitado y, aunque se invita a los buceadores a observar la vida en el arrecife, han de mantenerse lo suficientemente lejos para preservar este delicado ecosistema floreciente.
La costa de Eilat está llena de sitios de buceo para todos los niveles. Además cuenta con docenas de escuelas de buceo, alquiler de equipos, etc…
Los lugares de buceo más conocidos son: el Jardín Japonés , junto al Observatorio Submarino, el arrecife Delfín , donde se puede bucear y nadar con los delfines , y las Cuevas, con dos pasajes submarinos y cientos de peces llamados “barrenderos” .
Además, dos pecios atraen buceadores. El Satil, de 45 metros de largo, que fue hundido deliberadamente en 1994 y el Yatush, un buque estadounidense que fue hundido a una profundidad de 32 metros y es sólo para buzos experimentados.
Con una temperatura del agua alrededor de 21 a 25º C, poco o nada de corrientes y aguas claras, con un promedio de 20 a 30 metros de la visibilidad, son razones más que suficientes para sumergirse en Eilat.

VER NUESTROS MEJORES VIAJES

DESERT DE NAMÍBIA

Una franja llarga i estreta de menys de 160 km d'ample forma el desert de Namíbia al llarg de la costa d'Àfrica Sud-occidental. És una línia costanera imponent, amb dunes altes que voregen el mar en alguns llocs. Rep pluges de tan sols 15 mm a l'any prop de la costa. Però la boira del mar, al condensar-se, li proporciona molta humitat. El sistema de dunes és actiu en la seva major part, un 10% del total el formen dunes en forma d'estrella. Un altre accident geogràfic són els yardangs.

DESCOBREIX ELS NOSTRES VIATGES

ANTÀRTIDA, el continent perdut

El 90 % del gel del planeta es troba a l'Antàrtida. Tota ella és coberta per neu i gel, només la península antàrtica és l'únic lloc de l'Antàrtida que queda sense gel. Això passa a la primavera i a l'estiu austral, entre els mesos de novembre a març, quan la vida salvatge reapareix.
L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra on s'ubica el Pol Sud. Està considerat el sisè continent atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del Pol Nord on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic).
La temperatura mitjana és de -17 ºC. Durant l'estiu, el continent antàrtic té una superfície de 14 milions de quilòmetres quadrats però a l'hivern, el mar que el voreja es congela i la seva superfície arriba fins als 30 milions de quilòmetres quadrats. En ple estiu austral, els dies a l'Antàrtida tenen llum gairebé les 24 hores del dia, el que s'anomena el sol de mitjanit, però en canvi a l'hivern, els dies romanen en una perllongada penombra.
No hi ha éssers humans residents de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones resideixen al llarg de l'any vivint a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen.
Les espècies residents a l'Antàrtida estan adaptades per a viure en unes condicions extremes de fred, vent i poc aliment. La primavera i l'estiu austral, entre els mesos de novembre a març, fa una treva. Moment d'aparellaments i cries. Les aigües s'omplen d'aliment i provoca l'arribada d'aus i cetacis. La fauna present més habitual a l'Antàrtida, moltes espècies de les quals endèmiques, són les següents:
balena amb gep o iubarta (Megaptera novaeangliae)
balena franca austral (Eubalaena australis)
balena blava (Balaenoptera musculus)
rorcual austral o Minke antàrtic (Balaenoptera bonaerensis)
catxalot (Physeter macrocephalus)
orca (Orcinus orca)
foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus)
foca lleopard (Hydrurga leptonyx)
foca de Weddell (Leptonychotes weddellii)
foca de Ross (Ommatophoca rossii)
elefant marí meridional (Mirounga leonina)
ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella)
ós marí sud-americà (Arctocephalus australis)
pingüí reial (Aptenodytes patagonica)
pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae)
pingüí de cara blanca (Pygoscelis antarcticus)
pingüí de cresta daurada (Eudyptes chrysolophus)
pingüí papua o pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua)
pingüino emperador (Aptenodytes forsteri)
gavià dominicà (Larus dominicanus)
corb marí imperial (Leucocarbo atriceps)
xatrac àrtic (Sterna paradisaea)
petrell gegant del sud (Macronectes giganteus)
petrell de les neus (Pagodroma nivea)
colom antàrtic de bec groc (Chionis albus)
albatros

VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB