Parc Natural Delta del Llobregat

 El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals. Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània. Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.

El delta del Llobregat es va començar a formar fa aprox. 18.000 anys, però només  en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual, que pateix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu.

Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.
El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport.
El marge esquerre del riu Llobregat es va  transformar ràpidament  i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades.

Actualment, la diversitat de paisatges és la característica més rellevant d'aquest territori. Enmig d’aquest mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor, els espais naturals. El Delta compta amb 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals són d’interès prioritari, amb l'objectiu de conservar-los. Alberga una de les escases poblacions de trencadalla de Catalunya i una interessant població de Stachys marítima. Als prats humits i a les pinedes, s’hi han detectat més de 22 espècies diferents d’orquídies. També hi trobem una població d’invertebrats, d’amfibis i rèptils molt considerable. S’hi han donat cita més de 350 espècies d’aus diferents i constitueix una de les rutes més importants per a les aus migratòries. Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial.

Els espais naturals del delta del Llobregat tenen un equilibri constant però dinàmic, tenen uns valors naturals intrínsecs que els atorguen importància mundial, i uns valors estratègics quant a l’ús públic i l’educació ambiental de primera magnitud. Gestionar-los i conservar-los és una prioritat i, per això, es va crear el 2005 el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

DESCOBREIX VIATGES A LA NOSTRA PÀGINA WEB

Reserva Natural Vall d'Eyne

La vall d'Eyne ha estat reconeguda internacionalment per la seva diversitat zoològica i botànica, ja que és única a Europa.

És una reserva natural des de 1993, anomenada també la vall de les flors, ja que hi ha més de 700 espècies de plantes, incloent moltes endèmiques rares i protegides. Té una superfície de 1.200 hectàrees i una altitud des de 1650 metres a 2850 metres. La travessa una ruta de senderisme, que és una delícia per als naturalistes, fotògrafs i excursionistes que decobreixen una de les millors reserves botàniques dels Pirineus.
El riu Eina (Eyne en francès) neix al capdamunt de la vall, prop de la Pica de les Nou Fonts i la recorre en direcció nord fins unir-se amb el riu de Bolquera per formar el riu d'Angost, que desemboca al riu Segre entre els pobles Vià i Eyne.

Eyne, el poble

Eyne combina l'autenticitat d'un típic poble de muntanya, el seu ric patrimoni natural i històric, amb la modernitat d'una estació d'esquí amb cabanes i cases de camp i servei a les pistes. L'antic poble és el punt de partida per a nombroses excursions. des d'on es descobreix la vall, reserva de la naturalesa i la ruta de classificats arqueològics (dòlmens i menhirs). la curvatura de l'estació ha permès la instal·lació de pistes d'esquí alpí de tots els nivells, nombroses rutes de senderisme, senyalitzades i obertes a la pràctica de l'esquí de fons i raquetes de neu.

DESCOBREIX VIATGES A LA NOSTRA PÀGINA WEB