30 may 2012

Vall de Madriu - Perafita - Claror, Andorra


Aquesta vall, una part de la qual està situada a la parròquia d´Encamp, és un microcosmos molt representatiu de la manera en què l´home ha aprofitat els recursos de les zones més altes de la serralada dels Pirineus al llarg de mil·lenis.
Els seus meravellosos paisatges de vessants escarpades, les geleres amb immenses prades, les valls boscoses, etc. tota aquesta harmònica casualitat de la natura cobreix una superfície total de 4.242 hectàrees, és a dir, un 9% del territori del Principat d´Andorra. 
Els principals usos històrics d´aquesta zona han estat l´activitat agrària (agricultura, ramaderia i explotació forestal), la siderúrgia i l´aprofitament hidroelèctric. Com a resultat d´aquests usos, ens han arribat molts elements antròpics que, integrats en un entorn natural únic, són generadors del paisatge cultural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. Per tant, aquests imponents paisatges no només constitueixen els testimonis dels canvis climàtics del planeta, sinó també dels avatars econòmics i dels sistemes socials, així com de la perdurabilitat del pasturatge i d´una cultura creixent de la població de muntanya. Aquesta vall, conté vestigis del treball de la fosa del ferro, camins de pedres i cultius en terrasses.


És un paisatge cultural, una obra conjunta de l’home i la natura de gran excepcionalitat i amb importants valors estètics, històrics i culturals. La vall conserva molts elements i les estructures d’explotació, organització i gestió dels recursos naturals (boscos, pastures, bordes, camins, aigua...) que mostren la utilització i l’evolució d’aquest territori al llarg de la història. De gran valor identitari, la vall ha esdevingut un testimoni viu de la història i les formes de vida d’un país rural de muntanya. Paratges d’una bellesa extraordinària són fruit de la interacció de l’home amb el medi.
L’interès essencial de la vall d’origen glacial, que drena la conca secundària més gran d’Andorra, es fonamenta en la densitat elevada d’elements de valor patrimonial naturals i culturals que apareixen concentrats, en un estat de conservació excel·lent, en una superfície relativament petita de 4.247 hectàrees.
Plataformes ciutadanes, organismes no governamentals com ICOMOS i diverses administracions públiques, que vetllen per la salvaguarda del patrimoni cultural i natural, han treballat per donar a conèixer els valors d’aquest paratge únic en el territori andorrà. En reconeixement a l’excepcionalitat d’aquest espai, l’any 2004 la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada per la UNESCO paisatge cultural PATRIMONI MUNDIAL.
Si vols mes informació, pots visitar el següent enllaç
Visita el nostre àlbum de fotos a l'enllaç del facebook

VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB





22 may 2012

Parc Natural de la Vall de Sorteny, a Ordino, Andorra

El Parc Natural de la Vall de Sorteny, situat a la parròquia d’Ordino al Principat d’Andorra, és un paradís botànic amb més de 700 espècies de flors i plantes, algunes úniques als Pirineus. Malgrat la seva reduïda superfície, la vall de Sorteny gaudeix d’una bona riquesa faunística. Isards (Rupicapra pyrenaica), cabirols (Capreolus capreolus) i porcs senglars (Sus scrofa) en són els més freqüents.
La vall de Sorteny ofereix un interès singular des del punt de vista científic, històric i educatiu, però també estètic, paisatgístic i recreatiu. En un petit país de muntanya com Andorra, el Parc, tot i tenir una superfície limitada de 1.080 hectàrees, participa en la preservació de la biodiversitat i, més enllà de les fronteres, en la conservació del patrimoni natural i cultural dels Pirineus.

El patrimoni natural presenta una gran diversitat

El riu de Sorteny és l’element vertebrador de la xarxa hidrogràfica de la vall de Sorteny, neix a 2.082m d’altitud, on conflueixen els rius de la Serrera i de la Cebollera que neixen respectivament a 2.680m (naixement a altitud més elevada d’Andorra) i 2.485 m.
La majoria dels hàbitats del Parc natural són d’interès comunitari com el prat de dall, les landes, els boscos de pi negre i els prats alpins, alguns sent prioritaris com les molleres amb bonys d’esfagnes. El Parc natural de la vall de Sorteny presenta una gran riquesa florística, amb més de 700 espècies fanerògames. Més de 50 espècies són endèmiques dels Pirineus.

VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB





8 may 2012

Sortida amb motiu del Dia Mundial de les Aus Migratòries



El proper cap de setmana del 12-13 de maig se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries amb el lema "Les aus migratòries i la gent - Junts al llarg del temps"
BIRDING LLEIDA EXPEDICIONS hem organitzat una sortida el diumenge 13 de maig per conèixer la fauna del Segre i el bosc de ribera.
Es começarà la ruta a les 8h del matí des del Parc La Roca del Call, a Ponts (La Noguera - Lleida) seguint un itinerari que voreja el riu, travessa el Llobregós per la passarel·la nova, fins la roca del Call.(uns 4-5 km entre anar i tornar).
Cal portar: Binocles, bloc de notes i bolígraf, roba i calçat adequat (si pot ser de tonalitats fosques), barret, protecció solar, beguda, guia d'ocells (si es disposa). No porteu gossos.

 INSCRIPCIONS:
- Per mail: info@birdinglleidaexpedicions.cat
- per telèfon:  973.460.522 (de 17h a 20h)
- Abans de l'11 de maig - Places limitades - 
Organitza:

4 may 2012

Reserva i Centre d'Interpretació del Bisó Europeu

El Bisó Europeu és el mamífer més gran del continent (pot pesar entre 500 i 900 kg) i és un dels més amenaçats.
L'any 1923 es va instituir a Polònia la Companyia Internacional de Defensa del Bisonte (CIDB), que defensava la recuperació d'aquesta espècie. En els anys 50 va aconseguir el permís del govern polonès per reintroducir 12 exemplars al Bosc de Biał owieża, a Masuria, que va ser declarat Parc Nacional, i l'any 1966 l'ONU va incloure el bisó europeu en la llista d'animals protegits. Actualment queden menys de 1000 exemplars del bisó europeu (Bison bonasus) al món.

.
Poder-los veure en llibertat és una experiència inolvidable.
Aquesta i més imatges han estat preses des de les instal·lacions de la Reserva i Centre d'Interpretació del Bisó Europeu a  San Cebrián de Mudá, Palència 

2 may 2012

Coneix les bodegues del Castell d'Encús amb el nostre pack de cap de setmana

Les bodegues del Castell d'Encús són al capdavant de la classificació en la llista Parker 2012 dels vins de Lleida, i en la novena posició de Catalunya amb 95 punts gràcies al resultat de l'el·laboració del vi Thalarn 2010. D'aquesta manera s'introdueix la denominació d'origen Costers del Segre als vins catalans més ben classificats.

 

Si voleu conèixer l'el·laboració d'aquest vi de fermentació a la pedra, com feien els cavallers monjos de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem al s. XII, apunteu-vos al nostre pack de cap de setmana al Pallars.

 

Podeu veure tota la informació de la notícia en el següent enllaç